Convent de San Francisco de Terol

Franciscans de Terol / San Bartolomé de Terol

(Terol, Terol)

San Francisco de Terol
San Francisco de Terol

El 1171, Alfons el Cast va ocupar aquest territori, i seguidament es va procedir a l'assentament de la població i el desenvolupament del lloc. Pel que fa a l'Església, i concretament a l'orde franciscà, la tradició diu que poc abans de l'any 1220 hi van arribar els framenors Juan de Perusa i Pedro de Saxoferrato, formats al costat de Francesc d'Assís, que els havia enviat a aquestes terres. Després de passar per Barcelona i Lleida, van arribar a Terol, establint-se a l'ermita de San Bartolomé, on van disposar unes cel·les.

San Francisco de Terol
San Francisco de Terol

El mateix 1220, van assistir a un capítol de l'orde, celebrat a Saragossa. Cap al 1228 els dos religiosos s'haurien desplaçat a València, d'acord amb el seu afany d'estendre el cristianisme en terres infidels, on foren martiritzats i enterrats. El 1238, Jaume I va entrar a aquella ciutat, posant fi a la llarga dominació musulmana. Fou el mateix rei qui va disposar que les relíquies dels sants fossin traslladades a Terol, on s'havia desenvolupat una reduïda comunitat franciscana, que va continuar a San Bartolomé fins que, el 1391, l'arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernández de Heredia (1383-1411) va impulsar la construcció d'un nou convent i església, aquesta encara conserva l'estructura d'aquella època. Les dependències conventuals es van aixecar a començament del segle XX.

San Francisco de Terol
Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato
Il·lustració de Oración panegírica ... a San Juan de Perusia y San Pedro de Saxoferrato
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol
Detall de la portada
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol
Escut de l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol
Portal lateral
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol
San Francisco de Terol

Bibliografia:
  • BLASCO, Cosme (1870). Historia de Teruel. Teruel: Alpuente
  • CABRÉ, Juan (1909). Catálogo Monumental de Teruel. Catálogo Monumental de España
  • CALVO, Juan Carlos (2021). Relicarios para los santos Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato, mártires de Teruel: la arqueta de Diego Andrés Sánchez de Cutanda y otros recipientes. De la devoción al coleccionismo. Universidad de Zaragoza
  • CERVERA, Jaime (1714). Oración panegírica ... a San Juan de Perusia i San Pedro de Saxoferrato. València: Cabrera
  • ESPINALT, Bernardo (1778-1795). Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España. Vols. I a XIV. Madrid: Diversos
  • HEBRERA, Antonio de (1703-05). Chronica seráfica de la Santa Provincia de Aragon de la R. O. de Nuestro Padre San Francisco. Vols. 1 i 2. Saragossa: Larumbe
  • SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia

Situació:
Vista aèria

El convent està situat fora del recinte emmurallat, a ponent d’aquest