El 1171, Alfons el Cast va ocupar aquest territori, i seguidament es va procedir a l'assentament de la població i el desenvolupament del lloc. Pel que fa a l'Església, i concretament a l'orde franciscà, la tradició diu que poc abans de l'any 1220 hi van arribar els framenors Juan de Perusa i Pedro de Saxoferrato, formats al costat de Francesc d'Assís, que els havia enviat a aquestes terres. Després de passar per Barcelona i Lleida, van arribar a Terol, establint-se a l'ermita de San Bartolomé, on van disposar unes cel·les.
El mateix 1220, van assistir a un capítol de l'orde, celebrat a Saragossa. Cap al 1228 els dos religiosos s'haurien desplaçat a València, d'acord amb el seu afany d'estendre el cristianisme en terres infidels, on foren martiritzats i enterrats. El 1238, Jaume I va entrar a aquella ciutat, posant fi a la llarga dominació musulmana. Fou el mateix rei qui va disposar que les relíquies dels sants fossin traslladades a Terol, on s'havia desenvolupat una reduïda comunitat franciscana, que va continuar a San Bartolomé fins que, el 1391, l'arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernández de Heredia (1383-1411) va impulsar la construcció d'un nou convent i església, aquesta encara conserva l'estructura d'aquella època. Les dependències conventuals es van aixecar a començament del segle XX.
Il·lustració de Oración panegírica ... a San Juan de Perusia y San Pedro de Saxoferrato
Detall de la portada
Escut de l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia
Portal lateral
- BLASCO, Cosme (1870). Historia de Teruel. Teruel: Alpuente
- CABRÉ, Juan (1909). Catálogo Monumental de Teruel. Catálogo Monumental de España
- CALVO, Juan Carlos (2021). Relicarios para los santos Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato, mártires de Teruel: la arqueta de Diego Andrés Sánchez de Cutanda y otros recipientes. De la devoción al coleccionismo. Universidad de Zaragoza
- CERVERA, Jaime (1714). Oración panegírica ... a San Juan de Perusia i San Pedro de Saxoferrato. València: Cabrera
- ESPINALT, Bernardo (1778-1795). Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España. Vols. I a XIV. Madrid: Diversos
- HEBRERA, Antonio de (1703-05). Chronica seráfica de la Santa Provincia de Aragon de la R. O. de Nuestro Padre San Francisco. Vols. 1 i 2. Saragossa: Larumbe
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia
El convent està situat fora del recinte emmurallat, a ponent d’aquest