Els dominics es van establir a Inca l’any 1604 gràcies a una iniciativa de fra Antoni Torrens, natural d’aquesta ciutat. La construcció de l’església es va fer durant la segona meitat del segle XVII, entre el 1664 i 1689, el claustre es va aixecar entre el 1730 i 1800. Després d’una exclaustració temporal entre el 1821 i 1823 la comunitat va refer-se, tot i les pèrdues materials que havia sofert. Després de l’exclaustració definitiva de 1835 el lloc va passar a mans públiques, l’església va recuperar el culte el 1962 com a parròquia. El claustre va tenir diverses utilitats i es va restaurar l’any 2003.
Bibliografia:
- FIOL, Pere (1982). Història del convent de Sant Domingo d'Inca. Inca: Apóstol y Civilizador
- GELABERT, Maria Magdalena (2010). Claustre de Sant Domingo: un passeig per la seva història. X Jornades d'Estudis Locals, Inca, 27 i 28 de novembre de 2009. Ajuntament d’Inca
- LLOMPART, Jaume (1996). Notícia del capbreu de Sant Domingo d'Inca. II Jornades d'Estudis Locals. Inca, 28 i 29 d’abril de 1995. Ajuntament d’Inca
- PIERAS SALOM, Gabriel (1986). Breu història d’Inca. Inca: Ajuntament d’Inca
- REUS, Guillem Alexandre (2011). Dos claustres barrocs a Inca. Sant Francesc i Sant Domingo, notes històricoartístiques. XI Jornades d'Estudis Locals, Inca, 26 i 27 de novembre de 2010. Ajuntament d’Inca
Situació:
El convent de Sant Domingo és a ponent del centre històric d'Inca