Francesc P. Van-Halen (1847)
Biblioteca Nacional de España
Situat inicialment al sud de Cuéllar, a la riba del riu Cega. El 1606 es van traslladar a la part alta de la ciutat gràcies a la protecció de la casa ducal d’Alburquerque, senyors de Cuéllar. El 1790 es va ordenar la seva supressió, però es va mantenir fins a la desamortització.
- AREVALILLO, Ismael (2022). El monasterio de Nuestra Señora de la Salud (1604-1835). La presencia del monacato basiliano en el núcleo de la Comunidad de Villa y Tierra de Cuéllar (Segovia). Estudios del Patrimonio Cultural, núm. 20
- BACA DE HARO, Gregorio (1697). Historia de la milagrosa imagen de Nuestra Señora del Henar. Madrid: F. Sanz
- BENITO Y DURÁN, Ángel (1975). Datos para la historia del monasterio basiliano de Ntra. Sra. de la Salud de Cuéllar. Estudios Segovianos, núm. 79-81
- GONZÁLEZ DÁVILA, Gil (1645). Teatro eclesiástico de las iglesias ... de las dos Castillas. Vol. 1. Madrid: F. Martínez
El 1244, en una butlla d’Innocenci IV dirigida al futur rei Alfons X, es demanava protecció per les monges de "San Damián” del monestir de Santa María Magdalena de Cuéllar, el que indica que en aquell moment aquesta casa ja tenia activitat. Una tradició diu que ve de l’època de Ferran III de Castella, el qual havia fet venir una monja perquè fundés aquest monestir. El 1249, una nova butlla del mateix papa posava la comunitat sota la regla franciscana dins de la província de Castella d’aquest orde. En els anys següents (1354, 1417 1455, 1465...), hom troba diversos privilegis a favor d’aquesta casa. Després d’un llarg període de decadència, va arribar el segle XIX, quan va patir, encara que molt superficialment, els efectes de la guerra del Francès. Actualment encara manté l’activitat.
- COLLAR DE CÁCERES, Fernando (2000). Datos inéditos sobre el convento de Santa Clara de Cuéllar. Estudios Segovianos, núm. 100
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España