Tot i que s'ha considerat que podria tractar-se d'un establiment d'origen antic, fins i tot visigòtic, no és fins a l'any 938 que es troba documentada aquesta casa amb motiu de passar a dependre del monestir de San Pedro de Arlanza (Burgos), en aquella data, el comte de Castella Ferran González el va donar al monestir burgalès.
Aquest estat de coses va mantenir-se per aquest priorat fins que el 1488 un acord entre el monestir d'Arlanza i el de Santa María de Sacramenia va fer que aquesta casa benedictina passés a dependre d'aquest darrer monestir cistercenc, situat molt a prop, esdevenint una granja de Sacramenia. Amb el pas del temps, aquesta granja mantenia únicament la capella amb culte. Amb la desamortització de 1835 i desaparició del monestir de Sacramenia, va passar a mans particulars, situació que encara manté.
- CARRETE, Juan; coord. (1991). Segovia cisterciense. Segovia: S. María y S. Vicente el Real
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- MARTÍN POSTIGO, Mª de la Soterraña (1979). “Santa María de Cárdaba”, priorato de Arlanza y granja de Sacramenia. Estudios y Documentos, núm. 40
- SERRANO, Luciano (1925). Cartulario de San Pedro de Arlanza, antiguo monasterio benedictino. Madrid: Centro de Estudios Históricos
Entre Sacramenia i Pecharromán