El castell de Xivert era una de les fortaleses defensives musulmanes d'aquest territori situat al sud de l'Ebre, formava part d'una xarxa de fortificacions que protegia aquell espai, amb els castells de Peníscola i Polpís, entre altres. L'any 1169, abans de la conquesta, Alfons el Cast va concedir anticipadament aquest castell i Orpesa, als templers. Després que l’any 1233 es va rendir Peníscola, Xivert també es va entregar i va passar a mans del Temple, que el 1243 hi va establir una comada.
Els templers van respectar la població andalusina, fins i tot després d'una revolta, el 1248, després de la qual es va anar desenvolupant la nova vila cristiana a la plana, mentre que a redós del castell es va mantenir l'andalusina, fins al 1609. El 1294, quan el castell de Peníscola va passar a l'orde del Temple arran d'una permuta amb la casa templera de Tortosa, s’hi va establir una comanda i els castells templers de Xivert i Polpís hi van passar a dependre. El castell encara conserva restes importants de l'època islàmica, que es poden datar a partir del segle X. En època templera les construccions es van ampliar considerablement i encara van continuar quan, després de la dissolució del Temple, la comanda de Xivert va passar a l'orde de Montesa. A finals del segle XVI i començament del XVII, la fortalesa estava en un estat deplorable. Durant el segle XIX encara fou escenari d'episodis bèl·lics.
Mur andalusí d'Alafia
Inscripció (s XII)
- ARQUER, Neus; FALOMIR, Ferran (2008). El Castell de Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat), campanyes d´excavació 2007 i 2008, primeres valoracions. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 26 (2008)
- FALOMIR, Ferran (2019). Evolució topogràfica del castell de Xivert (ss XIV al XVI) i les reformes sota l’Orde de Montesa. La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Universitat de València
- FALOMIR, Ferran; i altres (2021). Los grafitos góticos del castillo de Xivert (Alcalà de Xivert, Castellón), proceso de documentación gráfica y contextualización histórica. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 39
- FERRANDIS, Manuel (1904). Rendición del Castillo de Chivert a los Templarios. Homenaje Francisco Codera. Saragossa
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- FUGUET, Joan; PLAZA, Carme (2015). La arquitectura militar del Temple en la Corona de Aragón como símbolo del poder feudal. Élites et ordres militaires au moyen âge. Madrid. Casa de Velázquez
- HOFBAUEROVÁ, Vera (2001). Consolidación y restauración del muro de Alafia. Castillo de Xivert (Castellón). Loggia, Arquitectura & Restauración, 11
- NEUMAIER, Joachim; i altres (1998). Excavaciones de salvamento en el Castell de Xivert (Alcalá de Chivert, Castellón), avance del estudio de las fases pre y rotohistóricas. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 19
- PLAZA, Carme (2014). Dos castillos templarios en el norte del reino de Valencia: Xivert y Peñíscola. Castelos das Ordens Militares
El castell és a la serra d'Irta, a llevant d'Alcalà de Xivert