Convent de Sant Francesc de Morella
Franciscans de Morella / Sant Vicenç i Sant Valeri
(Morella, Castelló)
La iniciativa de la fundació del convent de Sant Francesc de Morella va venir de la mateixa ciutat, que l’any 1270 ho va demanar a Jaume I, comprometent-se a garantir la protecció i subsistència de la casa, la fundació es faria realitat el 1272 amb l’arribada dels frares sota la direcció del primer guardià, Antoni Bonarres. Una altra versió (J. Coll i P. Sanahuja) avança la fundació situant-la en el moment de la conquesta de la vila, el 1232, i també amb la intervenció de Jaume I.
Tradicionalment, s'ha considerat que el lloc on es va assentar el convent era on havien estat presos els sants Vicenç i Valeri, quan foren traslladats des de Saragossa a València, i on després s'hauria aixecat la capella de Sant Vicenç i Sant Valeri, que els framenors van utilitzar fins a la construcció de l'església gòtica. Durant el segle XIV es registren donacions destinades a la construcció de la casa, l'església conventual fou consagrada l'any 1390 pel bisbe de Tortosa. Durant la segona meitat del segle XVI el convent va passar als observants i en aquella època, el 1559, es va dividir la Província Franciscana de Catalunya, quedant aquesta casa incorporada a la nova Província de València.
El convent va mantenir-se actiu fins al segle XIX quan va haver de patir diversos infortunis, fins a la desaparició de la comunitat: des de la guerra del Francès, amb l'ocupació militar de la casa (1809), la guerra Carlina (1833) i l'exclaustració definitiva el 1840. El lloc va passar a estar ocupat per una caserna fins al 1909. De les importants restes d'aquest convent cal destacar la seva església, el claustre i la sala De Profundis. L'element més antic és el claustre, de plata irregular i aixecat en la seva major part entre els anys 1280 i 1293. L'església és de nau única amb capelles laterals entre els contraforts, tipus habitual en aquella època en els ordes mendicants. La sala De Profundis conserva una interessant decoració mural del darrer quart del segle XV, amb la representació de la Dansa de la Mort.
Façana de la sala De Profundis
Volta de la sala De Profundis
Mural de la Dansa de la Mort
Fotografia del Catálogo Monumental de Castellón (1917)
Fotografia del Catálogo Monumental de Castellón (1917)
Fotografia del Catálogo Monumental de Castellón (1917)
- ALANYÀ I ROIG, Josep (2000). Urbanisme i vida a la Morella medieval (S. XIII-XV). Morella: Ajuntament de Morella
- CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 2. Paterna: Ed. Sargantana
- COLL, Fray Jayme (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- FALOMIR, Ferran (2006). Dels convents de Sant Francesc i les Agustines al Quarter d'Infanteria i Cavalleria. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Castelló, núm. 25
- MONTOLÍO-TORÁN, David (2003). Escultura arquitectónica del convento de San Francisco de Morella. La Memòria Daurada. Fundación Blasco de Alagón
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- TRAMOYERES, Luis (1917). Catálogo Monumental de la provincia de Castellón
A la part alta de Morella, sota el castell