A mitjan del segle XII, una capella dedicada a Sainte-Honorine va servir de refugi a Hugues de Saint-Jovinien, canonge regular del priorat de Saint-Laurent-en-Lyons (Sena Marítim, situat al nord-est d’aquí) que hi portava un règim de vida eremítica. Aquella capella pertanyia a la canònica de Saint-Laurent-en-Lyons. L’assentament va atraure altres eremites que es van anar aplegant en el mateix indret, cap el 1187 aquell nucli religiós fou organitzat monàsticament fundant una casa sota l’advocació de la Mare de Déu. En la fundació hi van participar diversos personatges, entre els quals Enric II d'Anglaterra (1154-1189), també duc de Normandia, que la van dotar econòmicament. Per impulsar la fundació van arribar també canonges premonstratencs de l’abadia de Silly-en-Gouffern, casa de la que va passar a dependre.

Molt aviat (1195) ja havia adquirit la suficient prosperitat, el que li va permetre fundar l’abadia de Notre-Dame de Bellozanne (Sena Marítim). Malgrat tot es tractava d’una casa amb una comunitat força reduïda. Va mantenir-se amb activitat fins la Revolució, que va suprimir l’abadia. Després s’hi va instal·lar una filatura de cotó. Les seves estructures es van anar perdent i ara només es conserva algún element, com ara la porteria i un celler. L’església, consagrada el 1207 i altre cop el 1267, ha desaparegut.

Escut de l'abadia de l'Isle-Dieu
Segons l'Armorial général de France