Aquest
monestir té el seu origen en un establiment eremític
situat en un indret apartat de l’assentament definitiu,
poc després els mateixos eremites van adquirir el lloc
d’Alspach i amb la intervenció del comte Cuno d’Horbourg
el van posar a disposició de l’abadia de Hirsau
(Baden-Württemberg) perquè hi instaurés un monestir
seguidor de la
Regla de Sant Benet, operació que es va realitzar en
època de l’abat Bruno de Hirsau (1105-1120) segurament
al voltant de l’any 1110. Lotari II va confirmar la
donació el 1130. El trasllat del priorat i l’arribada de
monjos de Hirsau es faria poc després i el 1149 el bisbe
de Basilea consagrava l’església. Al segle XIII l’abadia
de Hirsau passava per una època de decadència i es va
veure obligada a vendre les possessions que tenia a
l’Alsàcia, allunyades del monestir. El priorat
d’Alspach, sense comunitat, fou venut a les clarisses el
1282 i el 1283 les monges van passar a ocupar el lloc,
on es van mantenir fins l’exclaustració malgrat patir
diverses destruccions, el 1525 i 1632. Un cop va perdre
la seva condició monàstica el lloc va ser ocupat per una
indústria tèxtil i després per una paperera, les restes
del monestir encara es troben dintre d’aquesta darrera. |
|
Priorat d'Alspach
Il·lustració d'Antiquités de l'Alsace ou chateaux, églises et
autres monumens... (1828) |
El monestir de clarisses
d'Alspach
Il·lustració de Kunst und Alterthum in Elsass (1884) |