|
El 1126,
el comte Pierre de Lutzelbourg, que poc abans ja havia
participat en la fundació de l'abadia de Walbourg (Baix
Rin), va donar a l’abat Werner del
monestir de Sankt Georgen de la Selva Negra (Baden-Württemberg,
ara desaparegut) algunes propietats entre les quals una
antiga església, possiblement anterior a l’any 1000.
L’any següent el bisbe de Metz consagrava l’església
restaurada i dedicada a sant Joan Baptista on s’hi va
establir una comunitat de monges benedictines sotmesa
jurídicament a l’abadia de Sankt Georgen segons un
document papal de confirmació, del 1139. La casa estava
sota la direcció d’una superiora i d’un prior procedent
i nomenat des de la casa mare, el títol d’abadessa no es
troba fins molt més endavant. |
|
|
Durant el
segle XIV hi ha constància d’una època de decadència amb problemes
pel que fa al seguiment de la Regla. Aquesta situació de decadència
es va repetir i agreujar durant els segles XVI i XVII, a finals
d’aquell darrer segle es va poder restablir la regularitat i al
segle XVIII va viure una època de prosperitat, que va permetre la
reparació de les construccions conventuals. Va mantenir l’activitat
fins la Revolució. L’església que encara es conserva, bé que amb
modificacions (la més important l’afegit d’un campanar) és del segle
XII. Les dependències monàstiques s’havien refet durant el segle
XVIII. |
Abadia de Saint-Jean
Interior de l'església |
