|
Abans de
la fundació d’un priorat, aquest lloc era un santuari
marià que tradicionalment s’ha considerat que tenia
activitat des de finals del segle IX, la tradició també
esmenta que l’església va estar a càrrec d’una comunitat
doble, masculina i femenina fins que cap el 1125 la
intervenció d’un personatge noble va afavorir la seva
integració a Cluny,
esdevenint un petit priorat benedictí. La casa era
reconeguda com a santuari, centre d’una forta devoció a
la regió, que mantenia una reduïda comunitat de monjos.
Durant els segles XVI i XVII va patir una forta
decadència i va quedar pràcticament abandonat però cap
el 1692 es va poder recuperar tant el culte com la
comunitat monàstica que en el moment de la supressió
(1791) era de sis monjos. Després de la Revolució va
passar a mans de la vila de Soultz que es va fer càrrec
de mantenir-hi el culte malgrat els episodis adversos
que va patir en endavant (incendi, bombardejos...)
encara és un centre de pelegrinatge amb molta activitat. |
|
