|
La
història d’aquest monestir és força desconeguda. El seu
origen és molt antic i hom el situa en una comunitat
benedictina aplegada al voltant de la tomba del sant
màrtir titular, potser a l’època de Carlemany. És
coneguda des del segle XII i fou secularitzada el 1330,
quan degué quedar a càrrec d’uns canonges. El lloc va
quedar arruïnat amb les guerres de Religió (1569) quan
fou atacat i els canonges morts. El lloc es va
reorganitzar monàsticament el 1650, però el 1791 la
comunitat fou expulsada a causa de la Revolució. Després
d’això el lloc va tenir diverses utilitats i s’hi van
aplegar ursulines i després els jesuïtes, fins que
esdevingué església parroquial. A cavall dels segles XIX i XX
l’església es va enderrocar a causa del estat de ruïna
que es trobava. La cripta en canvi es va protegir i és
l’únic element conservat, amb una extraordinària col·lecció
de capitells. |
|
