Priorat de Notre-Dame-du-Pré de Donzy
Domiciacus / Prato / Donzy-le-Pré / Pratum Donziaci
(Donzy, Nièvre)
El priorat cluniacenc de Notre-Dame-du-Pré de Donzy té el seu origen en l’any 1055, quan Geoffroy de Champallement († 1076), bisbe d’Auxerre, va donar a l’abadia de Cluny (Saona i Loira) una església rural situada al lloc de Domiciacus. La cessió es va fer a instàncies d’Hervé, baró de Donzy († 1092). Poc després s’hi va establir una comunitat monàstica i, a començament del segle XII, l’establiment va adoptar la seva configuració definitiva com a priorat del Pré. La casa va ser impulsada per Hervé II de Donzy († 1120), fill de l’anterior.
El priorat es va desenvolupar amb rapidesa. Una butlla del papa Anastasi IV, de l’any 1154, confirma els nombrosos béns que posseïa aleshores, entre els quals hi havia esglésies, terres, vinyes, boscos i molins. Una part d’aquest patrimoni va arribar gràcies al suport d’Hug de Montaigu, bisbe d’Auxerre entre 1115 i 1136. Durant la segona meitat del segle XIV, el priorat es va veure afectat per les epidèmies de pesta i pels conflictes de la guerra dels Cent Anys. L’any 1360 Donzy va ser saquejada i el priorat va patir importants danys. El 1364 el papa Urbà V va concedir indulgències als qui contribuïssin a la seva reconstrucció.
Durant el segle XV la casa va passar per una època de decadència, tot i que posteriorment es van fer diverses obres de reparació. Les guerres de Religió van afectar novament el priorat. El 1568-1569 Donzy i el seu entorn van ser saquejats i la casa va quedar parcialment destruïda. La situació es va mantenir precària durant els segles següents, malgrat algunes intervencions de restauració. El 1734 es van emprendre nous treballs, però la Revolució va comportar la venda dels béns del priorat a partir de 1793. Posteriorment, una part de les restes de l’església va ser destruïda, però se’n va conservar una part significativa.
Timpà (s. XII)
Es conserven ruïnes de l’església prioral, entre les quals destaquen el nàrtex, amb la torre de la façana, diversos capitells i el portal romànic, amb un timpà que representa la Mare de Déu amb l’Infant, acompanyada d’un àngel i del profeta Isaïes. El conjunt, declarat monument històric l’any 1840, ha estat objecte de diverses campanyes de restauració, la darrera de les quals es va iniciar el 2024.
Timpà. Àngel (s. XII)
Timpà. Mare de Déu i el Nen (s. XII)
Timpà. Isaïes (s. XII)
Fotografia de Médéric Mieusement (1891)
Ministère de la Culture (France)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine, diffusion RMN-GP
- CHAULIAT, E. (1939). Restauration du tympan de l'église de Notre-Dame-du-Pré, à Donzy (Nièvre). Bulletin Monumental, vol. 98/1
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1877). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais, Boubonnais roman. La nuit des temps, núm.45. Zodiaque, 1976
- JULLIEN, Amédée (1883). La Nièvre à travers le passé. Nevers: Michot
- MESLIN, Nicolas (2025). Le prieuré Notre-Dame de Donzy-le-Pré. Histoire d’un monastère clunisien de sa fondation jusqu’à la fin du Moyen Âge
El priorat de Notre-Dame-du-Pré és a Donzy-le-Pré, als afores de Donzy, al nord de La Charité-sur-Loire, al costat del cementiri