|
Al
sud-oest de la ciutat de París (a Bièvres, Essonne)
existia l'antic monestir de benedictines
de Val-Profond, fundat segurament en el segle XII. Hom coneix que Anna
de Bretanya (1477-1514) va posar aquella casa sota la
seva protecció, època en que va canviar el seu nom pel
de Val-de-Grâce. El 1513 es trobava en un profund estat
de decadència i un segle després es va disposar la seva
reforma fent venir dues religioses de
Saint-Pierre de Montmartre. El
1619, Marguerite de Veny d'Arbouse, que havia estat
designada nova abadessa, va impulsar aquella renovació.
A més, la decadència afectava també el propi monestir,
que es trobava gairebé en estat de ruïna i calia una
renovació. L’amistat de l’abadessa amb la reina Anna
d’Àustria va facilitar les coses i aquesta va adquirir
un terreny a la ciutat de París on va edificar un nou
monestir. |
|
|
El
trasllat des de l’antiga abadia a la nova Val-de-Grâce (va continuar
amb la mateixa advocació) es va fer el 1621 amb la mateixa abadessa.
Seguidament es va procedir a la construcció d’un nou monestir, la
primera pedra del qual fou posada el 1624. El 1640 es va vendre
l’antiga possessió a Bièvres i poc després Anna d’Àustria, regent de
França des del 1643 va encarregar-se d’aixecar un gran monestir,
sota la direcció de l’arquitecte François Mansart, i el 1645 es
posava la primera pedra de l'edifici que el 1665 es va
considerar ja acabat. La Revolució va clausurar l’abadia (1790) i el
1796 es va destinar a hospital, funció que encara té en
l’actualitat. El 1826 l’església havia recuperat les seves funcions.
|
L'església de Val-de-Grâce
Fotografia de Moonik, a Wikimedia |
