|
En el lloc on ara es troba el palau i jardins de
Luxembourg, conegut antigament com Vauvert, el rei
Robert II el Pietós (996-1031) hi va bastir un palau que
va tenir una vida efímera, poc després de la seva mort
va caure en l’abandó. El 1258, Lluís IX de França va
donar aquella residència que llavors es trobava en
ruïnes als cartoixans, que des del 1250 s’havien
establert al sud de la ciutat (a Gentilly, Val-de-Marne).
Els cartoixans es van traslladar a Vauvert i van adaptar
l’antiga residència reial a les seves necessitats, la
capella del castell fou l’església monàstica. A aquells
terrenys aportats per la Corona, els cartoixans en van
afegir d’altres que van anar adquirint i el 1260 es va
posar la primera pedra d’un nou monestir segons les
necessitats cartoixanes pel que fa a la distribució dels
espais. L’obra va patir moltes incidències i l’església
no es va poder consagrar fins el 1325. |
|
Església de la cartoixa de Vauvert, a París
Publicat a Antiquités nationales, ou Recueil de monumens...
(1790) |
Cartoixans
|
|
|
La
cartoixa va gaudir de la protecció de monarques i altres
personalitats, i la seva església va acollir molts enterraments dels
seus benefactors. Del seu mobiliari cal destacar també la sèrie de
vint-i-dues pintures executades a partir de 1645 per Eustache Le
Sueur narrant la vida de
sant Bru, el fundador de la Cartoixa, que
es trobaven al claustre petit i que ara es conserven al Museu del
Louvre. Els cartoixans van mantenir-se en aquest lloc fins el 1790,
arran de la Revolució foren expulsats i les seves dependències
espoliades dels béns mobles que havien acumulat durant segles
d’existència, els edificis van esdevenir propietat pública i s’hi va
instal·lar una fàbrica d’armes, però l’activitat fou de curta durada
i en pocs anys la cartoixa havia desaparegut i els seus terrenys es
van integrar en els jardins de Luxembourg.
|
Planta de la cartoixa de París
Detall del plànol de "Luxembourg"
A Recherches critiques, historiques et topographiques. Vol. 5 (1775)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections
Jacques Doucet |
