Abadia de Santa Maria de Cranta
Abbaye de Sainte-Marie de Quarante / Quadraginta / Canònica de Cranta
(Cranta / Quarante, Erau)
L’origen de l’abadia resta desconegut, o bé envoltat de llegendes. Al voltant del seu nom hi ha qui diu que es tracta de la quarantena església fundada per Carlemany i també qui hi veu una relació amb els Quaranta Màrtirs, però senzillament es tracta d’explicacions que aprofiten el nom del lloc (i del riu que hi passa) per fer-se populars.
El cert és que arqueològicament s'ha pogut demostrar que el lloc té un origen força reculat, on es veneren les relíquies de cinc màrtirs (Dalmaci, Landulf, Valenci, Landebert i Gervasi) dels que hom no sap gairebé res. El primer esment de l'església de Cranta és de l'any 902, una parròquia que poc després acolliria una comunitat canonical que ja s'hauria establert a finals del segle X i fou beneficiària d'importants donacions realitzades per la noblesa i les autoritats eclesiàstiques. De fet, la canònica estava vinculada al bisbat de Narbona i en molts sentits, hi depenia.
Hi ha constància d'una consagració de l'església el 982 i una segona feta més endavant, el 1053, que es correspon amb l'església actual. L'any 1027 va prendre la categoria d'abadia. Aquella època de puixança es perllongà en els segles següents. Des del 1482 va tenir abats comendataris, el que va marcar l'inici d'una època de decadència. Durant les guerres de Religió (s. XVI) el cenobi no tenia abat i potser per això es va deslliurar del pillatge que patiren altres establiments. A finals del segle XVI es va fortificar. Des del 1642, la comunitat es va vincular amb Sainte-Geneviève de París i la seva congregació, llaç que va mantenir fins a la Revolució, que va trobar l'abadia amb una accentuada decadència, i només dos canonges.
Taula d'altar romànica
- BONNET, Émile (1905). Antiquités et monuments du département de l'Hérault. Montpeller: Ricard
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- SAINT-JEAN, Robert (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
- VABRE, Louis (1907). Sainte-Marie de Quarante, documents inédits. Besiers: Imp. Générale
- VALLERY-RADOT, Jean (1951). L'église Sainte-Marie de Quarante. Congrès Archéologique de France. 108. Montpeller. París: Société Française d’Archéologie
L’abadia de Cranta (Quarante) és al centre de la població del mateix nom, al nord de Narbona