L’abadia de Dommartin fou fundada a instàncies dels senyors de Selincourt l’any 1121, Miló, membre d’aquesta família fou el seu primer abat. La tradició diu que sant Judoc (Judoce o Josse, 593-669) havia ocupat aquestes terres en qualitat d’eremita. Judoc era membre de la reialesa bretona que va abandonar la vida secular, va esdevenir clergue i poc després es retirava al bosc (l’any 643) al lloc on més endavant es fundaria el monestir de Saint-Josse-au-Bois. Al cap de vuit anys va poder disposar d’un nou indret, on va fundar una capella dedicada a sant Martí. Encara més endavant el sant va canviar de lloc d’estada per anar més prop de la costa, on va morir l’any 669, segons la tradició deixant comunitats eremítiques actives.

Portal de l'abadia de Dommartin

Sant Judoc
Gravat de Marten de Vos (s. XVII)
Rijksmuseum, Amsterdam

En aquests diferents llocs es van fundar més endavant diverses cases monàstiques: primer la de Sant-Josse-au-Bois, traslladada després a l’antiga capella de sant Martí, donant pas a aquesta abadia de Dommartin (Dommus-Martinus). D’altra banda, a Saint-Josse-sur-Mer es fundaria un monestir benedictí, del que actualment no hi ha restes aparents. Miló fou el primer abat del monestir de Dommartin, encara situat a Saint-Josse-au-Bois, amb la intervenció del mateix sant Norbert esdevindria un monestir premonstratenc. El seu successor, Adam, va donar un gran impuls a la casa, va fundar altres abadies com ara Saint-André-aux-Bois (1153, Pas de Calais), Sainte-Trinité de La Lucerne (1162, Manche) o Saint-Pierre de Selincourt (1131, Somme), a més va bastir el nou monestir de Dommartin on es va traslladar definitivament la comunitat el 1161, el 1163 es consagrava l’església.

Planta de l'abadia de Saint-Josse de Dommartin
Publicada a Histoire des abbayes de Dommartin et de Saint-André-au-Bois (1875)