Tot i
recuperar l’activitat, a finals del segle XV va passar a
estar governada per abats comendataris i va continuar la
situació de decadència, que es va intentar superar amb
la seva incorporació a la Congregació de França (1644).
El 1676 la casa va passar a mans dels jesuïtes, situació
que fou confirmada per una butlla papal l’any següent,
suprimint el títol d’abat. El 1790, amb la Revolució, va
perdre el seu caràcter religiós i després es va posar a
la venda. S’han perdut bona part de les seves estructures
i actualment es conserva l’església, que conserva un
bell cadirat del cor, i també l’hostatgeria.
|
Abadia de
Saint-Martin-aux-Bois
Interior de l'església
Foto de P. Poschadel, a Wikimedia |
Bibliografia:
- BARDON, Nicole; BARDON, Louis (1980). Saint-Martin-aux-Bois
(Oise). Esquisse d'une chronique de l'abbaye. Revue
archéologique de l'Oise, Núm. 18
- BECQUET, Jean (1989). Abbayes et prieurés de l’ancienne France.
Vol. 18. Province ecclésiastique de Reims. Ligugé
- CHARPENTIER, Florence; DAUGNY, Xavier (2008). Sur le chemin des
abbayes de Picardie. Amiens: Encrage
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 9.
París: Typographia Regia
- MOREL, E. (1907). Abbaye de Saint-Martin-aux-Bois. Mémoires
de la Société archéologique & historique de Clermont. Vol. II.
Clermont: Daix et Thiron |
|