Saint-Corneille de Compiègne

Monestirs

Monestirs d'Hauts-de-France

Abadia de Saint-Corneille de Compiègne
S. Cornelius Compendiensis

< anterior

Inici

França

Hauts-de-France

Oise

següent >

castellano

Oise

A l’alta edat mitjana a Compiègne hi havia una de les residències o palaus que disposava la monarquia merovíngia, casa que possiblement dataria de l’època de Clodoveu I (que regnà entre el 481 i 511). Gregori de Tours situa la mort de Clotari I (561) en aquest lloc. En els anys posteriors va ser escenari de molts actes en els que hi van intervenir els monarques merovingis i més endavant els carolingis. En època de Carles el Calb (840-877) s’havia convertit en el centre més important de la cort carolíngia i l’any 876 aquest monarca hi va fundar una capella dedicada a la Mare de Déu, que va posar a càrrec d’una comunitat de canonges que en tenien cura, esdevenint una abadia amb funcions de capella palatina. La comunitat era seguidora dels costums establerts a Aquisgrà l’any 816 i que s’estendrien per tot l’Imperi Carolingi.

Claustre de Saint-Corneille

Canonges aquisgranencs

Benedictins

Saint-Maur

Claustre de Saint-Corneille

La capella fou consagrada solemnement l’any 877. Paral·lelament a la fundació de la canònica, el rei Carles va aportar les relíquies dels sants Cebrià i Corneli a més d’un Sant sudari que en endavant foren venerats en aquest lloc, posteriorment l’advocació de sant Corneli va prendre més protagonisme i la casa seria coneguda com Saint-Corneille. El lloc va patir els efectes de les invasions dels víkings i fou destruït o incendiat en diverses ocasions a finals del segle IX i començament del X, Carles el Simple (893-922) es va encarregar de la seva reconstrucció. El 1148 el papa Eugeni III va sol·licitar la reforma del monestir per convertir-lo en una casa benedictina, cosa que es va fer amb la intervenció de l’abat Suger de Saint-Denis l’any 1150 i no sense la oposició de la comunitat de canonges que finalment van aconseguir romandre al monestir conservant els seus privilegis fins la seva mort.

Maqueta de l'abadia de Saint-Corneille

L’època de prosperitat es va allargar durant molts anys i aquesta casa va participar en molts dels esdeveniments polítics i religiosos del seu temps. El 1483 va adoptar el règim de comenda i a començament del segle XVII es va acollir a la congregació de Saint-Denis però ben aviat (el 1626) va passar a formar part de la congregació de Saint-Maur, que va engegar els treballs de reconstrucció de l’abadia. Tot plegat va acabar el 1790 amb la Revolució que va portar la destrucció de la major part de les estructures monàstiques. Ara bàsicament només queda en peu el claustre.	L'abadia de Saint-Corneille Dibuix de Tavernier de Jonquières (s. XVIII) Bibliothèque nationale de France	L'abadia de Saint-Corneille Dibuix de Tavernier de Jonquières (s. XVIII) Bibliothèque nationale de France

Denari de l'època de Carles el Calb encunyat a Compiègne GRATIA D-I REX / + CONPENDIO PALACIO Bibliothèque nationale de France	Saint-Corneille de Compiègne Gravat núm. 97 del Monasticon Gallicanum Bibliothèque nationale de France	Saint-Corneille de Compiègne Dibuix de Bourgeois (1819)

Mare de Déu amb el Nen	Abadia de Saint-Corneille Imatge de la Mare de Déu considerat un regal de Lluís IX de França al monestir (c1267)	Abadia de Saint-Corneille Detall de la làpida de Jacques Pêcheur, 1581

Saint-Corneille de Compiègne Dibuix publicat al Cartulaire de l'abbaye de Saint-Corneille de Compiègne (1894)	Abadia de Saint-Corneille Díptic de Teodorus Philoxenus Sotericus (c525) Utilitzat en l'enquadernació d'un manuscrit de l'abadia Bibliothèque nationale de France	Sant sudari de Saint-Corneille de Compiègne Il·lustració de Histoire du Saint Suaire de Compiegne (1684)

	Abadia de Saint-Corneille Representació del monestir al plànol de Compiègne de Gustave Blot (1637) Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- BECQUET, Jean (1989). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Vol. 18. Province ecclésiastique de Reims. Ligugé
- CHARPENTIER, Florence; DAUGNY, Xavier (2008). Sur le chemin des abbayes de Picardie. Amiens: Encrage
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 9. París: Typographia Regia
- FISQUET, Honoré Jean P. (1864-71). La France Pontificale (Gallia Christiana). Reims. París: E. Repos
- MOREL, Émile (1904-1977). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Corneille de Compiègne. Vols. 1, 2 i 3
- PETITJEAN, Martine (1999). Compiègne. Revue archéologique de Picardie

Situació:

El claustre del monestir es troba al centre de la ciutat de Compiègne

Baldiri B. - Desembre de 2016