La
cartoixa de la Currière es troba prop de la casa mare
d’aquest orde, la Grande Chartreuse. El 1129 aquestes
terres foren donades a la Grande
Chartreuse que les va integrar al ja extens
territori que envoltava el monestir. No fou fins el 1296
que fou fundada una nova cartoixa a la Currière, gràcies
a la iniciativa d’Amblard d’Entremont qui va dotar
econòmicament la nova casa. Degut a que els terrenys on
es va aixecar ja pertanyien a la Grande Chartreuse,
aquesta va mantenir cert domini sobre la Currière, a
més del que habitualment exercien pel fet de tractar-se
de la casa mare de l’orde. En el moment de la seva
creació, el fundador també va dotar aquesta cartoixa
d’una renda anual. |
|
Molt
probablement a causa de la proximitat amb la Grande Chartreuse (uns 4
km a vol d’ocell) la Currière va tenir una vida curta i el 1388 hom
va decidir d’incorporar-la a la casa mare a causa de la seva
decadència. El lloc va quedar a disposició de la Grande Chartreuse i
hom té constància que durant les guerres de Religió s’hi van
celebrar alguns Capítols Generals, tot i que la seva utilitat
habitual era la de lloc de descans i infermeria. El 1792 es va haver
d’abandonar a causa de la Revolució i el 1876 va acollir una escola
per sordmuts, però aquesta fou suprimida el 1903, tal com va passar
a la Grande Chartreuse. El lloc va patir èpoques d’abandonament
combinades amb altres usos com ara militars i camp de presoners, fins
que el 1945 va quedar a càrrec del bisbat. El 1973 hi va arribar una
comunitat de monges de Bethléem a la que s’hi va afegir més endavant
una de masculina amb l’advocació de Notre-Dame du Buisson Ardent. |
Cartoixa de Currière
Club alpin français, Section de l'Isère (1884)
Bibliothèque nationale de France |