La cartoixa de la Currière es troba prop de la casa mare d’aquest orde, la Grande Chartreuse. El 1129 aquestes terres foren donades a la Grande Chartreuse que les va integrar al ja extens territori que envoltava el monestir. No fou fins el 1296 que fou fundada una nova cartoixa a la Currière, gràcies a la iniciativa d’Amblard d’Entremont qui va dotar econòmicament la nova casa. Degut a que els terrenys on es va aixecar ja pertanyien a la Grande Chartreuse, aquesta va mantenir cert domini sobre la Currière, a més del que habitualment exercien pel fet de tractar-se de la casa mare de l’orde. En el moment de la seva creació, el fundador també va dotar aquesta cartoixa d’una renda anual.

Molt probablement a causa de la proximitat amb la Grande Chartreuse (uns 4 km a vol d’ocell) la Currière va tenir una vida curta i el 1388 hom va decidir d’incorporar-la a la casa mare a causa de la seva decadència. El lloc va quedar a disposició de la Grande Chartreuse i hom té constància que durant les guerres de Religió s’hi van celebrar alguns Capítols Generals, tot i que la seva utilitat habitual era la de lloc de descans i infermeria. El 1792 es va haver d’abandonar a causa de la Revolució i el 1876 va acollir una escola per sordmuts, però aquesta fou suprimida el 1903, tal com va passar a la Grande Chartreuse. El lloc va patir èpoques d’abandonament combinades amb altres usos com ara militars i camp de presoners, fins que el 1945 va quedar a càrrec del bisbat. El 1973 hi va arribar una comunitat de monges de Bethléem a la que s’hi va afegir més endavant una de masculina amb l’advocació de Notre-Dame du Buisson Ardent.

Cartoixa de Currière
Club alpin français, Section de l'Isère (1884)
Bibliothèque nationale de France