Cartoixa de Currière

A l’època fundacional de la Grande Chartreuse, al mateix massís muntanyós i molt a prop del monestir, hi havia l’enclavament de Currière, sense relació amb els cartoixans. L’any 1129, quan Guigo ocupava el càrrec de prior de la Chartreuse, va adquirir Currière amb l’ajuda del bisbe Hug de Grenoble (c. 1053-1132) i el va integrar en el ja ampli territori de què disposava, utilitzant-lo com a granja. No fou fins al 1296 que s’hi va fundar una nova cartoixa, gràcies a la iniciativa d’Amblard d’Entremont († 1308), que més endavant seria bisbe de Maurienne.

Hi ha constància que durant les guerres de Religió s’hi van celebrar alguns Capítols Generals, tot i que la seva utilitat habitual era la de lloc de descans i d’infermeria. El 1700 es van refer les construccions, a causa de l’estat ruïnós que presentaven. El 1792 es va haver d’abandonar arran de la Revolució i va tornar a caure en ruïna. El 1876 va acollir una escola per a sordmuts fins que fou suprimida el 1903, tal com va passar a la Grande Chartreuse. El lloc va alternar períodes d’abandonament amb altres usos, com ara militars o de camp de presoners, fins que el 1945 va quedar a càrrec del bisbat. El 1973 hi va arribar una comunitat de monges de Bethléem sota l’advocació de Notre-Dame du Buisson Ardent i, l’any 1976, s’hi va afegir una comunitat masculina dedicada a l’Assomption Notre-Dame.