L’església i antiga col·legiata de Nossa Senyora da Oliveira de Guimarães té el seu origen en un monestir del que hom té notícia de la seva existència a partir del 949. Hauria estat fundat per Mumadona Dias, esposa d’Hermenegildo Gonçalves, comtes de Portugal (924-950). Ramir II de Lleó va dotar econòmicament aquesta casa, que era doble, és a dir amb una comunitat de monjos i una de monges, on s’hi va retirar la fundadora quan el 950 va quedar vídua i on hi va morir el 968. Aquest monestir estava dedicat al Salvador, a Santa Maria, i als Apòstols. L’any 1089 el monestir va deixar de ser doble.

El lloc ja havia perdut la seva condició monàstica el 1110, data en que hom troba esmentat un canonge. Hom diu que la col·legiata l’hauria fundat el primer rei de Portugal, Alfons I, després de la batalla d’Ourique (1139). També cal esmentar la possibilitat que la fundació fos obra del seu pare, Enric de Borgonya (1066-1112), comte de Potugal. A partir d’aquí el lloc fou afavorit pels monarques portuguesos que el van beneficiar amb importants donacions esdevenint també un centre de poder. Es tractaria d’una col·legiata secular on es venerava la Mare de Déu d’Oliveira, la victòria de Joan I a la batalla d’Aljubarrota (1385) després d’haver-s’hi encomanat va incrementar més la devoció popular a la Mare de Déu, alhora que va fer créixer les aportacions reials a la casa, que va permetre la seva reconstrucció. La col·legiata fou extingida el 1869, tot i que després es va recuperar fins la seva desaparició definitiva, el 1911.