El monestir de Santa Maria de Salzedas té el seu origen en una abadia anterior de fundació incerta de la que hom té notícies des del 1150. Aquesta casa i també una segona coneguda com Abadia Velha es trobaven dins els dominis de Teresa Afonso. Hom desconeix l’afiliació d’aquella primera abadia, segurament seria una casa benedictina encara que també podria tractar-se d’una canònica agustiniana o fins i tot d’un monestir seguidor d’alguna regla hispànica prebenedictina. Després de l’arribada al territori de Teresa Afonso (1152) i per intervenció directa d’aquesta senyora, el 1156 la casa fou lliurada a l’orde del Cister. El 1168 es va aixecar un nou monestir, segurament amb el finançament de la mateixa Teresa i la nova església fou consagrada el 1225, època en que s’hi va afegir la comunitat de l’Abadia Velha, que va quedar abandonada. Tal com li va passar al proper monestir de São João de Tarouca, la casa fou suprimida temporalment entre el 1546 i 1564. Va mantenir la seva activitat com a monestir fins el 1834, quan els monjos es van veure obligats a abandonar-lo i el lloc va passar a mans particulars. Es conserva l’església, en ús, i bona part de les dependències monàstiques.