Monestir de Sant Climent de Peralta

Sancti Clementis Petra Alta / Cel·la de Sant Climent

(Forallac, Baix Empordà)

Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta

Es tracta d'un antic monestir documentat des de l'any 844, data en què s'esmenta en un precepte de Carles el Calb i en el que curiosament s'especifica que la cel·la té un pati on els monjos fan els seus treballs. Pertanyien al monestir els llocs de Fonteta i Abellars, que el bisbat de Girona va donar a Santa Maria de Fontanet el 904, el que fa pensar que la casa havia patit una forta davallada i es trobava en decadència o bé el monestir ja s'havia extingit. Del lloc es conserva la capçalera d'una església del segle IX amb absis rectangular, a més hi ha restes d'altres dependències de la mateixa època, però força deteriorades.

Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • BADIA I HOMS, Joan; ADELL, Joan-Albert (1989). Sant Climent de Peralta. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BOTO VARELA, Gerardo (2006). Topografía de los monasterios de la marca de Hispania (ca. 800 – ca. 1030). A Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Aguilar de Campoo: Fund. Santa María la Real
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • MONSALVATJE, Francesc (1908). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas, XVI. Olot: J. Bonet
  • PELLA I FORGAS, José (1883). Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del Nordeste de Cataluña. Barcelona: Ll. Tasso

Situació:
Vista aèria

Al costat del Mas Vidal