Posible eremitorio de Santa Maria de Cervelló

Sant Esteve de Cervelló / Cervelione

(Cervelló, Baix Llobregat)

Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló
Los eremitorios próximos a la iglesia de Santa Maria de Cervelló

Bajo las ruinas del castillo de Cervelló se levanta la iglesia de Santa María de Cervelló que anteriormente estaba dedicada a Sant Esteve y Santa Creu. Un edificio primitivo, anterior al actual, se menciona el 904 en la donación de estas tierras efectuada por el conde Guifré Borell, residente en el castillo, al abad de Sant Cugat especificando que debía cuidar de la iglesia, aunque el señor de Cervelló conservó una parte de los derechos que tenía sobre el templo.

Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló

A partir de finales del siglo IX estas tierras comenzaban a recibir los primeros ocupantes, poco después se debió levantar aquella primera iglesia dedicada a Santa Creu, Sant Esteve y Sant Dalmau, momento en que también se menciona la existencia de una celda dependiente de Sant Cugat que se habría establecido tras la donación del 904. Es también el momento en que habría que situar la necrópolis formada por un importante número de sepulturas antropomorfas excavadas en la roca y también unas cuevas adaptadas como lugares de habitación que se podrían considerar antiguos eremitorios a pesar de las dificultades de interpretación y las dudas que genera tal afirmación. Más adelante, a finales del siglo XI y principios del XII, se levantó la iglesia actual, obra en la que ya no intervino el monasterio de Sant Cugat, que se había desvinculado de este lugar.

Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló
Necrópolis de Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Eremitorios de Cervelló
Necrópolis de Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló

Bibliografía:
  • BOLÒS, Jordi; PADILLA, Iñaki; PAGÈS, Montserrat (1980). La necròpolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló. Quaderns d’Estudis Medievals. Núm. 2. Artestudi Ed.
  • MOYA OLLER, Anna (2017). Ascetisme i monacat tardoantic a la tarraconense (ss. IV-VII). Una aproximació sociocultural i arqueològica. Tesi Doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili
  • PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Esteve de Cervelló (avui Santa Maria de Cervelló o dels Socors). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Situación:
Vista aèria

Cerca de la iglesia de Santa Maria de Cervelló y del castillo, al sur de la población