Possible eremitori de Santa Maria de Cervelló
Sant Esteve de Cervelló / Cervelione
(Cervelló, Baix Llobregat)
Sota les ruïnes del castell de Cervelló s’aixeca l’església de Santa Maria de Cervelló que anteriorment estava dedicada a Sant Esteve i Santa Creu. Un edifici primitiu, anterior a l'actual, s’esmenta el 904 en la donació d’aquestes terres efectuada pel comte Guifré Borell, resident al castell, a l’abat de Sant Cugat especificant que havia de tenir cura de l’església, tot i que el senyor de Cervelló va conservar una part dels drets que tenia sobre el temple.
A partir de finals del segle IX aquestes terres començaven a rebre els primers ocupants, poc després es devia aixecar aquella primera església dedicada a Santa Creu, Sant Esteve i Sant Dalmau, moment en que també s’esmenta l’existència d’una cel·la depenent de Sant Cugat que s’hauria establert després de la donació del 904. És també el moment en que caldria situar la necròpolis formada per un important nombre de sepultures antropomorfes excavades a la roca i també unes coves adaptades com llocs d’habitació que es podrien considerar antics eremitoris tot i les dificultats d’interpretació i els dubtes que genera tal afirmació. Més endavant, a finals del segle XI i començament del XII, es va aixecar l’església actual, obra en la que ja no hi va intervenir el monestir de Sant Cugat, que s’havia deslligat d’aquest indret.
- BOLÒS, Jordi; PADILLA, Iñaki; PAGÈS, Montserrat (1980). La necròpolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló. Quaderns d’Estudis Medievals. Núm. 2. Artestudi Ed.
- MOYA OLLER, Anna (2017). Ascetisme i monacat tardoantic a la tarraconense (ss. IV-VII). Una aproximació sociocultural i arqueològica. Tesi Doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Esteve de Cervelló (avui Santa Maria de Cervelló o dels Socors). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana