Convento de Santa Caterina de Barcelona

Sanctae Catharinae Barcinonensis / Sant Domènec del Call

(Barcelona, Barcelonès)

Santa Caterina
Santa Caterina, el claustro
Dibujo de M. Redon, sin fecha
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

El convento de los predicadores de Barcelona fue una de las fundaciones monásticas que impulsó Berenguer de Palou, obispo de Barcelona entre 1212 y 1241. A su paso por Bolonia viniendo de Roma, entró en contacto con los dominicos a quienes solicitó la fundación de un establecimiento en Barcelona, aquellas gestiones tuvieron fruto y en 1219 ya llegaron los primeros frailes.

Santa Caterina
Santa Caterina
Plafón cerámico en recuerdo del lugar del primer establecimiento en la ciudad de Barcelona

El lugar donde se estableció la primera comunidad fue el call (judería) donde ocuparon unas casas, mientras que para las ceremonias religiosas se servían de la cercana iglesia de Sant Jaume, ahora desaparecida, que estaba situada en la plaza de este nombre. Una bula de 1221 del papa Honorio III pedía al obispo Berenguer que cuidara de los predicadores llegados a la ciudad. Pronto aquel primer establecimiento se hizo pequeño y se encontraron en la necesidad de disponer de un espacio más amplio, en 1223 se les cedió unas casas y espacio suficiente para levantar un nuevo convento en un lugar situado fuera de la muralla, más allá de la catedral. En el lugar elegido existía una capilla de advocación incierta, tal vez la de Sant Salvador, de la que se han encontrado restos importantes en las excavaciones.

Pronto fue necesario renovar el convento y ampliar la iglesia primitiva, en las obras que se efectuaron participó económicamente Jaume I. La construcción de una nueva iglesia y convento comenzó hacia el 1243, poco a poco fue avanzando y en 1275 se trabajaba en el rosetón de la fachada, lo que puede indicar que la iglesia se acababa. A finales de aquel siglo las obras ya deberían estar prácticamente finalizadas, aunque en el transcurso de los años se fueron completando y modificando. En 1261 se celebró en esta iglesia un capítulo general de la orden. En el siglo XVI se levantó un segundo claustro de medidas similares al primero. A partir de 1601 se amplió la iglesia.

Santa Caterina
Santa Caterina
Restos del convento visibles en el mercado de Santa Caterina
Santa Caterina
Santa Caterina
Claustro. Grabado de Auguste Blanchard, publicado en 1826/1832
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Durante el asedio de 1714 el lugar fue víctima de un bombardeo, pero los efectos destructivos sobre el conjunto llegaron con el siglo XIX. Entre el 1820 y 1823 la comunidad fue expulsada del convento y se derribaron algunas dependencias, como la biblioteca y el segundo claustro, para alargar la calle de Freixures, la iglesia se convirtió parroquial. En 1824, con el regreso de la comunidad, se rehabilitó y comenzó la construcción de nuevas dependencias. En 1835, con la desamortización, el lugar se incendió y fue abandonado por los frailes. A pesar del relativo buen estado de conservación, a principios de 1837 se derribó con el objetivo de modernizar la ciudad, en su lugar se levantó el mercado de Santa Caterina (1845) que aún ahora ocupa el espacio. Después de años de trabajo e investigación arqueológica en el subsuelo, el nuevo mercado fue inaugurado en 2005.

Santa Caterina
Planta del convento de Santa Caterina,
cuando ya se había derribado parcialmente (1823-35)
Publicada por Gaietà Barraquer en Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX
Santa Caterina Santa Caterina
Superposición del convento con el plano actual de la zona
Santa Caterina
San Ramon de Penyafort, muy vinculado con la primera época de este convento
Ilustración de Relación sumaria de la vida, milagros
i actos de la canonización de S. Raymundo de Peñafort
Santa Caterina
Sepulcro de san Ramon de Penyafort (s. XIV)
Procedente del convento, ahora en la Catedral de Barcelona
Santa Caterina
Santa Caterina
Sección del claustro y la iglesia
Josep Casademunt (1837)
Santa Caterina
Santa Caterina
Alzado del claustro del convento de Santa Caterina
Publicado por Gaietà Barraquer en Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX
Santa Caterina
Santa Caterina
La cubierta de la iglesia
Josep Casademunt (1837)
Santa Caterina
Santa Caterina
Sección de la iglesia
Josep Casademunt (1837)
Santa Caterina
Santa Caterina
Claustro, grabado de Parcerisa
Colección particular
Santa Caterina
Santa Caterina
Claustro
Colección particular
Santa Caterina
Santa Caterina
Virgen procedente del convento
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
Santa Caterina
Santa Caterina
Urna de fray Bernat de Mur, procedente del convento
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santa Caterina
Santa Caterina
Pentecostés
Josep Viladomat (c1749)
MNAC / Dipòsit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Santa Caterina
Santa Caterina
Catálogo de la biblioteca del conventu, 1744
Universitat de Barcelona
Santa Caterina
Santa Caterina
Según un dibujo de Anton Van der Wyngaerde (1563)

Santa Caterina, de convento a mercado
Santa Caterina
Santa Caterina
Incendio de Santa Caterina, en 1835
Ilustración publicada en Los frailes y sus conventos, 1851
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina
Dionís Baixeras, 1909
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Caterina
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina, en el solar del convento
Fotografía de Francesc Ribera (1955)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina
En proceso de excavación (2001)
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina
Santa Caterina
Mercado de Santa Caterina

Bibliografía:
  • ADELL, Joan-Albert (2010). El monestir del solar del convent de Santa Caterina. Les esglésies romàniques de Barcelona. Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, núm. 23. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  • AUTORS DIVERSOS (sXVII-XIX). Lumen domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona. Manuscrit. Universitat de Barcelona
  • BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
  • BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (ed.) (2020). El convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona, un patrimoni enderrocat. Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià
  • CASADEMUNT, Adriano (1886). Santa Catalina. Recopilación y ampliación de los borradores de la monografía de la iglesia y claustro del derruído convento de Padres Dominicos de Barcelona. Barcelona: Tip. Fidel Giró. Barcelona
  • DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi (2005). El món de la mort entre els segles XIII i XIX al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Arqueologia medieval, revista catalana d’arqueologia medieval, núm. 1
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi (2006). Memòria de la intervenció arqueològica al mercat de Santa Caterina, Ciutat Vella (Barcelona, Bercelonès). CODEX, Arqueologia i Patrimoni
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2002). El convent de Santa Caterina de Barcelona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2003). El convent de Santa Caterina de Barcelona. L'aportació de l'arqueologia. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2005). Les excavacions a l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona (Barcelonès). Tribuna d' arqueologia
  • HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2005). Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, núm. 1
  • MANOTE, Maria Rosa (2007). Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • ORTOLL I MARTÍN, Ernest (1996). Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona. Locus Amoenus, núm. 2
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs

Situación:
Vista aèria

El mercado de Santa Caterina

1 - Sant Domènec del Call, primer establecimiento
2 - Les restos del convento se encuentran en el mercado de Santa Caterina

Vista aèria

Situación del convento rn la Barcelona de comienzos del siglo XVIII