Monasterio de Santa Maria de les Puelles

Sancte Marie Puellarum

(Girona, Gironès)

Santa Maria de les Puelles
La casa Pastors, antiguo Palacio de Justicia
Santa Maria de les Puelles estaba en este lugar

El conde Borrell II de Barcelona otorgó testamento en 992, una de las disposiciones de aquel documento hacía referencia a este monasterio (“domum”), lo que demuestra que en aquella fecha estaba en funcionamiento. En cuanto a su fundación, en 962 la vizcondesa Riquilda de Narbona, hija de Guifré II conde de Barcelona, había hecho un testamento en el que disponía la fundación en Girona de un monasterio dedicado a Santa Maria. Es verosímil que aquella fundación se llevara adelante, dando lugar al monasterio de Santa Maria de les Puelles.

Santa Maria de les Puelles
Santa Maria de les Puelles (núm. 44)
Detalle de La ciutat de Girona l'any 1535

El monasterio tuvo una vida efímera, ya habría desaparecido en 1017 cuando se fundó el monasterio de Sant Daniel, también de benedictinas. La iglesia de Santa Maria, ya sin comunidad, se convirtió en una propiedad de la sede de Girona que mantuvo su culto. Estaba situado en la actual plaza de la Catedral, el antiguo foro romano, muy cercano al portal de Sobreportes que comunica la Catedral con la basílica de Sant Feliu. La iglesia se mantuvo hasta la segunda mitad del siglo XVIII, cuando en su lugar se levantó la casa Pastors que se convertiría más adelante en Palacio de Justicia.

Santa Maria de les Puelles
Transcripción del texto de la lápida sepulcral
de la abadesa Maria, supuestamente de Santa Maria de les Puelles
Inscriptions inédites ou peu connues du musée de Narbonne

Aún hay que añadir que se tienen noticias de la existencia de una abadesa de nombre Maria, gracias a la inscripción de su lápida sepulcral, ahora perdida, pero antiguamente localizada en el Museo Arqueológico Provincial de Girona, aunque también figura en el museo de Narbona. A pesar de la poca concreción, se ha pensado en la pertenencia de aquella abadesa a Santa Maria de las Puelles, dado que el otro monasterio femenino de Girona, mucho más conocido y documentado, no se fundó hasta el año 1017 sin mencionar ni relacionarlo con éste, por lo que se considera que ya había desaparecido.

Santa Maria de les Puelles
Estola de Sant Narcís
En el antiguo Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona
Magistri Cataloniae

También se ha querido identificar aquella abadesa Maria como la autora de la Estola de Sant Narcís, un tejido hallado en el sepulcro del santo, con la inscripción de Maria me fecit.


Bibliografía:
  • CANAL, Josep; i altres (1995). Història Urbana de Girona. Vol. 2. La ciutat de Girona l'any 1535. Ajuntament de Girona
  • CANAL, Josep; i altres (2003). Història Urbana de Girona. Vol. 5. Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (I). Ajuntament de Girona
  • CANAL, Josep; i altres (2010). Història Urbana de Girona. Vol. 9. Girona en el segle XIII (1190-1285). Ajuntament de Girona
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • MUNDÓ, Anscari M. (1994). La cultura artística escrita. Catalunya romànica. Vol. I. Introducció. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • NOLLA, Josep Maria; i altres (2008). Història Urbana de Girona. Vol. 8. Del Fòrum a la plaça de la Catedral. Ajuntament de Girona
  • ROURA, Gabriel (1991). Santa Maria de les Puelles. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • TOURNAL, M. (1864). Inscriptions inédites ou peu connues du musée de Narbonne. Bulletin monumental. París: Derache

  • Enlace: ↗ : Tesoros Hispánicos de la Liturgia Medieval. Estola de Sant Narcís

Situación:

El monasterio ha desaparecido, estaba situado en la plaza de la Catedral, junto al portal de Sobreportes