Santa Maria de les Puelles estava en aquest indret
El comte Borrell II de Barcelona va atorgar testament l’any 992, una de les disposicions d’aquell document feia referència a aquest monestir (“domum”), el que demostra que en aquella data estava en funcionament. Pel que fa a la seva fundació, l’any 962 la vescomtessa Riquilda de Narbona, filla de Guifré II comte de Barcelona, havia fet un testament en el qual disposava la fundació a Girona d’un monestir dedicat a Santa Maria. És força versemblant que aquella fundació es va portar endavant, donant lloc al monestir de Santa Maria de les Puelles.
Detall de La ciutat de Girona l'any 1535
El monestir va tenir una vida efímera, ja hauria desaparegut el 1017 quan es va fundar el monestir de Sant Daniel, també de benedictines. L'església de Santa Maria, ja sense comunitat, es va convertir en una propietat de la seu de Girona que hi va mantenir el culte. Estava situat a l'actual plaça de la Catedral, l'antic fòrum romà, molt proper al portal de Sobreportes que comunica la Catedral amb la basílica de Sant Feliu. L'església es va mantenir fins a la segona meitat del segle XVIII, quan en seu lloc es va aixecar la casa Pastors que es convertiria més endavant en Palau de Justícia.
de l'abadessa Maria, suposadament de Santa Maria de les Puelles
Inscriptions inédites ou peu connues du musée de Narbonne
Encara cal afegir que hom té notícies de l'existència d'una abadessa de nom Maria, gràcies a la inscripció de la seva làpida sepulcral, ara perduda, però antigament localitzada al Museu Arqueològic Provincial de Girona, tot i que també figura al museu de Narbona. Malgrat la poca concreció, s'ha pensat en la pertinença d'aquella abadessa a Santa Maria de les Puelles, donat que l'altre monestir femení de Girona, molt més conegut i documentat, no es va fundar fins a l'any 1017 sense fer esment ni relacionar-lo amb aquest, pel que es considera que ja havia desaparegut.
A l'antic Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona
Magistri Cataloniae
També s’ha volgut identificar aquella abadessa Maria com l’autora de l’Estola de Sant Narcís, un teixit trobat en el sepulcre del sant, amb la inscripció de Maria me fecit.
- CANAL, Josep; i altres (1995). Història Urbana de Girona. Vol. 2. La ciutat de Girona l'any 1535. Ajuntament de Girona
- CANAL, Josep; i altres (2003). Història Urbana de Girona. Vol. 5. Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (I). Ajuntament de Girona
- CANAL, Josep; i altres (2010). Història Urbana de Girona. Vol. 9. Girona en el segle XIII (1190-1285). Ajuntament de Girona
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MUNDÓ, Anscari M. (1994). La cultura artística escrita. Catalunya romànica. Vol. I. Introducció. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- NOLLA, Josep Maria; i altres (2008). Història Urbana de Girona. Vol. 8. Del Fòrum a la plaça de la Catedral. Ajuntament de Girona
- ROURA, Gabriel (1991). Santa Maria de les Puelles. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- TOURNAL, M. (1864). Inscriptions inédites ou peu connues du musée de Narbonne. Bulletin monumental. París: Derache
- Enllaç ↗ : Tesoros Hispánicos de la Liturgia Medieval. Estola de Sant Narcís
El monestir ha desaparegut, estava situat a la plaça de la Catedral, al costat del portal de Sobreportes