La vida de sant Daniel de Girona fou relatada per Antoni Vicenç Domènec a la seva Historia general de los santos y varones ilustres. Segons aquesta narració, Daniel era originari d’Armènia, de família acomodada. Molt jove, va deixar la seva mare vídua i la seva germana per anar al desert a practicar l’eremitisme. Miraculosament fou aconsellat d’anar a Jerusalem i es va establir a les seves rodalies on va fer-se deixeble d’un eremita anomenat Josep, que el va instruir i amb qui va protagonitzar l’episodi miraculós en el que foren alimentats per un enviat de Déu que els va proveir de pa. Daniel va patir al desert temptacions de diables en forma dels seus familiars que li aconsellaven que deixés el retir i tornés a casa. Una aparició miraculosa el va posar en contacte amb Crescenci, un pelegrí originari d’Arle, Daniel va tornar a casa acompanyat de Crescenci i Andreu, seguidor i deixeble de Daniel.
 

Finalment va embarcar a Itàlia, després de passar per Roma, va establir-se a Arle amb Crescenci on, en companyia d’Andreu van propagar la fe cristiana. Fou perseguit i empresonat per aquest motiu i finalment condemnat a la foguera, martiri del que miraculosament va sortir indemne. Després fou llençat al Roine lligat de mans i peus però les aigües es van separar i en va sortir il·lès un altre cop. Un altre dia el van llençar a les feres (episodi que recorda el de Daniel bíblic). Finalment va morir decapitat, la data de la seva mort, segons aquest relat, fou l’any 888. Les relíquies del sant van esdevenir miraculoses i per temor a més represàlies, Andreu i Parabasten, la vídua de Crescenci, van portar d’amagat el cos del sant fins Girona i fou enterrat a la Vall Tenebrosa, on més endavant s’establiria el monestir de benedictines de Sant Daniel de Girona.

A l’antic monestir de Santa Anna de Barcelona també es veneren les relíquies de sant Daniel, que la tradició diu que s’havien portat des de Girona.