L'actual església parroquial de Tercui fou la seu d'una pabordia depenent de Sant Pere de Rodes. El seu origen cal cercar-lo, possiblement a la veïna església de Santa Maria de Tercui, on als voltants del 1061 s'hi va instaurar una cel·la, administrada directament des de Rodes. Més tard, ja a Sant Pere, va ser administrada per un abat propi, més endavant per un prepòsit i després per un paborde, títol que encara conservava al segle XIX el rector de la parròquia.
Bibliografia:
- BOIX I PORCIELLO, Jordi (1993). Sant Pere de Tercui. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUJADES, Jeroni (1831). Crónica universal del Principado de Cataluña. T. VII. Lib. XIII-XV. Barcelona: J. Torner
Situació:
Tercui és proper a la Noguera Ribagorçana, dins el terme de Tremp. De la carretera del Pont de Montanyana a Pont de Suert surt un trencall que s'enfila fins el poble. L'església parroquial de Tercui és la de l'antiga pabordia