|
Els carmelites descalços van arribar a Tarragona l’any 1597, en
el seu començament a la ciutat van ocupar unes cases que els
foren cedides pel canonge Bartomeu Roca. Aquest personatge i el
també canonge Rafael Llorenç foren els que van finançar aquest
establiment carmelità. El mateix any de 1597 van ocupar les
cases que els havien lliurat i van iniciar les pertinents obres
d’adequació de l’edifici per a les noves funcions. Després de
patir problemes de caire econòmic a causa del retard en la
recepció del llegat de Bartomeu Roca, el 1599 es va poder
inaugurar la nova església. Més endavant aquella església fou
ampliada amb la construcció de noves capelles, i també amb
l’ampliació del convent l’any 1686, data en que també es va
construir una capella per acollir les relíquies de sant Teodor
que havien arribat al convent. D’aquesta darrera construcció
s’encarregà el tracista fra Josep de la Concepció. Durant el
segle XVIII sovintejaren les obres de millora de l’establiment. |
Caserna al lloc de convent, ara
enderrocat |
|
Al segle XIX van patir els infortunis propis de
l’època, la guerra del Francès el va afectar de ple i el 1811 hi van
morir molts dels frares que formaven la comunitat, el convent fou
ocupat per l’exèrcit francès mentre l’església es convertí en
cavallerissa. L’any 1821, durant el Trienni Liberal, el convent fou
respectat i fins i tot va acollir la comunitat de Sant Rafael de la
Selva del Camp, tot i que finalment la casa fou clausurada. El
tancament definitiu va arribar amb l’exclaustració de 1835 quan la
comunitat es va dispersar. El 1842 va esdevenir caserna d’infanteria
i quan Barraquer el va visitar tenia encara aquesta funció i fins i
tot l’església s’havia dividit en alçada i s’hi havien instal·lat
uns dormitoris. El 1934 la caserna anomenada del Carro fou lliurada
a l’Ajuntament, que la va enderrocar. |
El carrer encara recorda el convent |
