Convent dels Carmelites Descalços de Tarragona
Convent de Sant Llorenç de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
El convent actual, en una fotografia publicada a
Resumen histórico de la restauración... (1918)
Els carmelites descalços van arribar a Tarragona l’any 1597, van començar ocupant unes cases que els foren cedides pel canonge Bartomeu Roca, aquest personatge i el també canonge Rafael Llorenç foren els que van finançar aquest establiment carmelità. El mateix any de 1597 s’hi van establir, alhora que van iniciar les pertinents obres d’adequació de l’edifici per a les noves funcions.
Detall de Plan de Tarragone (Calbet, 1643)
Bibliothèque nationale de France
Després de patir problemes de caràcter econòmic a causa del retard en la recepció del llegat de Bartomeu Roca, el 1599 es va poder inaugurar la nova església. Més endavant aquell edifici fou ampliat amb la construcció de noves capelles, i també amb l'engrandiment del convent l'any 1686, data en què també es va construir una capella per acollir les relíquies de sant Teodor que havien arribat al convent. D'aquesta darrera construcció s'encarregà el tracista fra Josep de la Concepció. Durant el segle XVIII sovintejaren les obres de millora de l'establiment. Al segle XIX van patir els infortunis propis de l'època, la guerra del Francès el va afectar de ple i el 1811 hi van morir molts dels frares que formaven la comunitat, el convent fou ocupat per l'exèrcit francès mentre l'església es convertí en cavallerissa.
L’any 1821, durant el Trienni Liberal, el convent fou respectat i fins i tot va acollir la comunitat de Sant Rafael de la Selva del Camp, tot i que finalment la casa fou clausurada. El tancament definitiu va arribar amb l’exclaustració de 1835 quan la comunitat es va dispersar. El 1842 va esdevenir caserna d’infanteria i quan Barraquer el va visitar tenia encara aquesta funció i fins i tot l’església s’havia dividit en alçada i s’hi havien instal·lat uns dormitoris. El 1934 la caserna, anomenada del Carro, fou lliurada a l’Ajuntament, que la va enderrocar. La presència dels descalços a Tarragona es va restaurar el 1891 i ara ocupen un nou convent modernista al carrer de l’Assalt, prop de la Rambla Nova.
Caserna al lloc del convent, ara enderrocat
Detall de Plano de la Plaza de Tarragona con su Proiecto (s XVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Planta del convent convertit en caserna (1903)
Plantas y corte del Cuartel del 'Carro'
Biblioteca Virtual de Defensa
Plànol de Tarragona de l'any 1900 amb la caserna del Carro
Ciudad de Tarragona
Institut Cartogràfic de Catalunya
El carrer que encara recorda el convent desaparegut
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- NARVÁEZ CASES, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
- SILVERIO DE SANTA TERESA (1918). Resumen histórico de la restauración de los carmelitas descalzos en España (1868-1918). Burgos: Monte Carmelo
El primer convent ha desaparegut, es trobava dins de la muralla, prop de la catedral. Ara els descalços són prop de la Rambla Nova