En aquest lloc existia d’antic una ermita dedicada a
Nuestra Señora del Parral, propietat del capítol
catedralici. El 1447 Juan Pacheco, Marqués de Villena i
possiblement actuant per compte del futur monarca Enric
IV de Castella, va formalitzar una dotació econòmica
destinada a la fundació d’un monestir en aquell lloc i
fra Rodrigo de Sevilla, prior de San Blas de
Villaviciosa, es va encarregar de fer-ho realitat. Les
obres van començar el 1454 ja sota Enric IV i l’església
el 1486, sota la direcció de Juan Gallego. A la mort de
Pachecho, el 1474, aquest fou enterrat a la capella
major. Després d’una aturada, la construcció del
monestir va acabar el 1503. Aquest establiment monàstic
fou saquejat el 1808 durant la guerra del Francès i
exclaustrat el 1835. Els jerònims hi van tornar el 1925,
quan es va procedir a la restauració del conjunt
monumental. Malgrat que la desamortització també va
tenir efectes sobre els béns mobles del monestir, el
lloc encara conserva un important conjunt d’obres de
tota mena. D’aquí procedeix «La Fuente de la Gracia»
atribuïda a Jan van Eyck, ara al Prado. |