Monestir de Santa Maria de l'Estany

Canònica de l’Estany / Sancte Marie de Stagno

(l'Estany, Moianès)

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Hi ha constància de l'existència d'una església en aquest indret des de l'any 990, com d'altres d'aquest territori, va ser motiu de litigi entre el bisbat de Vic i els senyors de Gurb. A conseqüència d'aquelles desavinences l'església de Santa Maria fou lliurada al bisbat el 1080.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Aquell mateix any 1080, el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà va impulsar la introducció d’una comunitat de canonges augustinians, els membres de la qual procedien de la canònica catedralícia de Vic, que seguien al bisbe en els seus intents de reformar-la, cosa que no va arribar a aconseguir per la forta oposició dintre de la comunitat. La canònica de l’Estany va quedar estretament lligada a la de la catedral de Vic, el seu primer prior conegut fou Bernat Compar (o Bompar). Amb el pas del temps va anar adquirint importància, tant per la seva influència sobre altres centres monàstics de Catalunya, com pels béns rebuts, que s’estenien per un ampli territori, especialment pel Bages i Osona.

Aquesta situació econòmica va permetre a la canònica aixecar una església nova, que fou consagrada el 1133, i el claustre, entre els segles XII i XIII. Per un altre costat, des de Santa Maria de l'Estany es va impulsar la creació, o reforma, d'altres comunitats, com ara Sant Celoni (Vallès Oriental, 1088), Sant Pere dels Arquells (Segarra, 1100), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Sant Llorenç del Munt (Osona, 1127), Santa Maria de Lluçà (també a Osona, 1192), Santa Maria de Manresa (Bages), Sant Tomàs de Riudeperes (Osona), Santa Maria de Manlleu (Osona), Sant Salvador d'Arraona (Vallès Occidental, 1185), Santa Maria de Caselles (Bages, 1221)... El 1264, la canònica obtingué el títol d'abadia, que ja havia utilitzat esporàdicament en una època anterior, però que no va tenir continuïtat a causa de l'oposició de la comunitat de Vic.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

El 1364, la canònica va vendre molts dels seus béns per adquirir el terme d'Oló, fet que finalment va provocar l'oposició dels seus habitants, que van aconseguir reunir el capital necessari per a la seva recompra, fet que va agreujar la situació d'enfrontament que s'havia generat, fins al punt que l'agost de 1395 el monestir fou assaltat i incendiat. La destrucció fou de tal magnitud, que la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. Això va facilitar que la canònica es dividís en diverses faccions, partidàries de quedar-se a Manresa o altres centres, mentre que el bisbe de Vic lluitava pel retorn a l'Estany, cosa que no va assolir fins al 1436.

La casa era en ruïnes i, a més, va patir els efectes del terratrèmol del 1448, que va fer caure part de l'església. Una reduïda comunitat va dedicar els seus esforços a la reconstrucció del conjunt monàstic, però la situació econòmica i els efectes d'estar governada des de l'any 1467 per abats comendataris, no ho va facilitar. El lloc fou secularitzat el 1592, el títol de col·legiata es va mantenir fins al 1775, quan va passar a parròquia. El conjunt arquitectònic de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al voltant d'aquest últim, on ara hi ha un museu.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Cúpula sobre la nau i el creuer
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

La restauració del conjunt va començar a finals del segle XIX, però les actuacions més decidides es van fer a partir del 1931. Van afectar, bàsicament, l’església i el claustre. L’església és de nau única amb transsepte. Té una capçalera formada per un gran absis central (el de la nau) i dos absis menors, oberts al creuer. A l’encreuament del transsepte i la nau hi ha una cúpula semiesfèrica. Cal esmentar que els absis laterals són producte de la restauració, i que passa el mateix en molts altres elements, com ara les voltes.

El claustre és de planta pràcticament quadrada, té nou parelles de columnes a cada costat, als angles s'hi han disposat quatre conjunts de cinc columnes, producte de la restauració, ja que havien estat substituïts per massissos de pedra. El conjunt està format, doncs, per setanta-dos capitells, a més dels situats als vèrtexs.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Escut a la porta del monestir
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
El claustre
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Planta esquemàtica de l'església i el claustre
Santa Maria de l'Estany Santa Maria de l'Estany Santa Maria de l'Estany Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Sepulcres del claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Fotografia de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Fotografia de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Fotografia de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografia:
  • BESERAN I RAMON, Pere (2000). Revisions i propostes per a l’escultura del claustre de l’Estany. Lambard. Estudis d’art nedieval. Vol. XII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • CODINA PUIGSAULENS, Joan (1932). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Barcelona: Perfectus
  • JUNYENT, Eduard (1971). El monestir i el claustre de Santa Maria de l'Estany. Granollers: Montblanc
  • PLADEVALL, Antoni, VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Barcelona: Artestudi Ed.
  • PLADEVALL. Antoni (1984). Santa Maria de l’Estany. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SÁNCHEZ, Carles (2015). Fête, musique et amour courtois dans le cloître catalan: Santa Maria de l’Estany et l’héritage occitan. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. Le cloître roman. Codalet: Ass. Culturelle de Cuxa
  • SUREDA, Marc (2009). Santa Maria de l'Estany. Claustre. Monestir Santa Maria de l’Estany

  • Enllaç ↗ : Monestir Santa Maria de l'Estany

Situació:
Vista aèria

El monestir de l'Estany és al centre de la població d'aquest nom