Canònica de Santa Maria de Manresa
Beate Marie Minorisensis / Sanctae Mariae Menrense / Seu de Manresa
(Manresa, Bages)
La Seu de Manresa
L’església de Santa Maria de Maresa es troba esmentada en diverses ocasions durant el segle X. Hi ha constància que el bisbe Jordi de Vic (que va ocupar aquest càrrec entre els anys 914 i 947) va consagrar una església en aquest lloc. Aquell edifici va quedar destruït completament el 999 a causa d’una ràtzia d’Almansor, l’atac també va ocasionar la pèrdua de la documentació d’aquella primera època.
Portal Sud, o del Parc
El 1020 la comtessa Ermessenda, juntament amb el bisbe Oliba de Vic, van intervenir en la reorganització posterior de la vida religiosa a Manresa i van dotar novament aquesta església restituint-li les seves antigues possessions. En aquest document de restitució, s'esmenta per primer cop la comunitat de canonges, que ja existiria quan la va consagrar el bisbe Jordi; és a dir la primera meitat del segle X. Malgrat tot, aquesta canònica hauria de tenir poca importància i no és fins a mitjans del segle XI que no registra més activitat. En aquesta època mantenia importants vincles amb la seu episcopal de Vic i la seva canònica pel que fa al seu funcionament.
A finals del segle XI es va treballar per sotmetre la disciplina de la canònica a la regla agustiniana cosa que va costar uns anys d'esforços, tal com també va passar en la canònica catedralícia de Vic, de la que depenia aquesta, o a la de Sant Vicenç de Cardona. L'acord es va formalitzar el 1093, tot i que la seva acceptació i aplicació definitiva es va allargar en el temps, fins al 1105. El 1194, un document del papa Celestí III reforçava la independència d'aquesta casa i posava límits als vincles de dependència de les canòniques de la Catedral de Vic i de Santa Maria de l'Estany. La casa va passar a estar sota la direcció d'un paborde que administrava els béns i estava al davant de la comunitat canonical, seguidora de la Regla de Sant Agustí.
Escut dels Rocafort, al portal Sud
Portal Nord, o de la Plaça
El 1264 el bisbe Bernat de Mur va aprovar unes noves constitucions amb les normes per les quals s'havia de regir la comunitat de Santa Maria de Manresa i que, entre altres, mantenia la figura del paborde com a màxim responsable de la comunitat. Aquesta era prou poderosa econòmicament per bastir una nova església al segle XII i encara l'actual gòtica entre els anys 1301 i 1371, no acabada fins al 1486. Com altres canòniques, aquesta fou secularitzada el 1592 i convertida en col·legiata, estatus que encara manté amb un parèntesi entre els anys 1851 i 1884.
L'església actual, coneguda almenys des del segle XIV com la Seu, és la successora d'altres edificis anteriors, d'època romànica. El gruix de la seva obra es va fer en el decurs del segle XIV, tot i que en els segles següents va anar patint diverses incidències que van afectar l'edifici, com ara l'incendi el 1714 en el decurs de la guerra de Successió. És una església de tres naus, la central de grans dimensions i les laterals molt estretes, comunicades per un deambulatori que envolta el presbiteri. No té transsepte. En el mur perimetral, entre els contraforts, s'obren un seguit de capelles laterals. Malgrat els contratemps ocorreguts, encara conserva un valuós mobiliari.
Decoració neogòtica al pòrtic de ponent (1915-34)
Portal amb la reproducció del timpà romànic
Timpà romànic
Galeria romànica
Galeria romànica (c1915)
Col·lecció particular
Porta del claustre
Retaule del Sant Esperit
Obra de Pere Serra (1393-94), amb Plany sobre Crist mort, de Lluís Borrassà (1410) procedent d'un altre retaule desaparegut
Plany sobre Crist mort
Retaule del Sant Esperit
Retaule dels sants Nicolau i Miquel
Obra de Jaume Cabrera (1406). Peça
recomposta amb compartiments d'un retaule de grans dimensions cremat parcialment el 1714
Retaule dels sants Nicolau i Miquel
Retaule dels sants Nicolau i Miquel
Sant bisbe (segle XIV)
Afegit al retaule en la seva restauració
Retaule dels sants Nicolau i Miquel
Miracle de sant Nicolau
Resurrecció de tres estudiants assassinats per un hostaler
Retaule dels sants Nicolau i Miquel
Destrucció de l'arbre de Diana
Miracle del mont Gargano
Sant Miquel pesant les ànimes
Miracle de sant Nicolau
Plany sobre Crist mort
Retaule de Sants Marc i Anià
Obra d'Arnau Bassa (1346)
Aquesta peça fou executada per a una capella del gremi de sabaters de la catedral de Barcelona. El 1437 aquest gremi va fer-se amb una nova capella de dimensions més grans i van encomanar un nou retaule a Bernat Martorell. El retaule de Bassa va venir poc després a Manresa. Ja al segle XX va passar a la Seu.
Retaule de Sants Marc i Anià
Retaule de la Trinitat. Obra d'Antoni Marqués (1506). Abans atribuït a Gabriel Guàrdia
Retaule de la Trinitat
Retaule de la Trinitat
Trinitat
Sant Fruitós
Sarcòfag
Sarcòfag
- BASSEGODA I NONELL, Joan (2005). La Seu de Manresa i Santa Maria de la Mar. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 19
- BENET I CLARÀ, Albert (1984). Santa Maria de Manresa (o de la Seu). Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- GASOL I ALMENDROS, Josep M., ASARTA FERRAZ, Francesc Xavier (2003). La Seu de Manresa. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GASOL, Josep M. (1978). La Seu de Manresa. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- MASNOU I PRATDESABA, Josep M (2019). La canònica de Santa Maria de Manresa (1093-1310). Organització litúrgica i vida comunitària. Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 27
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep.
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VII. Viage a la Iglesia de Vique año 1806. Valencia: Oliveres
- YARZA, Joaquín (1993). Retaules gòtics de la Seu de Manresa. Manresa: Fund. Caixa de Manresa
Al centre històric de Manresa, en una posició elevada sobre el Cardener