Convent de la Mercè de Santa Maria de Bell-lloc
La Mercè de Santa Coloma de Queralt / Belloch / Mercedaris
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
L'església de Santa Maria de Bell-lloc és esmentada per primer cop l’any 1220 en una donació testamentària d'Arnau de Timor, senyor de Santa Coloma de Queralt. Aquesta església es va convertir en panteó familiar dels Timor-Queralt, que hi van destinar quantioses donacions. Fou la seu d’una comunitat mixta de donats i donades, el 1270 es va signar un conveni entre el rector de la parròquia i el “majoral” d’aquella institució, que regulava el funcionament de la comunitat, aquesta mena de documents són habituals en les cases de donats.
El 1307 l’església va passar a l’orde de la Mercè gràcies a la intervenció de Pere V de Queralt, segurament va absorbir la comunitat de donats i els béns que tenien assignats. L’assentament del nou convent no es va fer efectiu fins el 1335 i es va mantenir en aquest indret fins l’exclaustració. El 1448 s’hi va celebrar un Capítol General de l’orde mercedari. Durant el segle XIX la casa va patir els infortunis propis de l’època, amb una ocupació per l’exèrcit francès el 1811, amb fugida temporal de la comunitat i pèrdua de béns. El 1835 el convent fou clausurat definitivament després de patir assalts i provocar la mort d’alguns mercedaris. L’estructura de l’església no va quedar tant afectada i a mitjan del segle XIX va recuperar el culte.
Les dependències conventuals foren enderrocades el 1870 a causa del seu abandó, després de la guerra Civil es van perdre els pocs vestigis constructius que encara quedaven, ara només en resta l'església restaurada, un bell exemplar romànic, amb elements gòtics. La portada caldria datar-la en el segon quart del segle XIII i està centrada per un timpà amb l’Epifania, té tres capitells a cada costat units per un fris decorat, a l’esquerra amb la representació dels Tres reis davant Herodes i a la dreta la Fugida a Egipte. A l’interior es conserva el Sepulcre dels Queralt, encarregat per Dalmau de Queralt, baró de Santa Coloma entre 1348 i 1387, és obra dels escultors Esteve de Burgos que el va començar el 1368 i Pere d’Aguilar, que va continuar l’obra a partir del 1371.
Adoració dels Reis Mags
Els Reis Mags davant Herodes
Monjo i orant / Lluita entre un home i un animal
Al·legoria
Sepulcre dels Queralt
Fotografia de Família Cuyàs, 1960
Institut Cartogràfic de Catalunya
Fotografia de Francesc Blasi (c1920-30)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Dibuix de Joan Vehil
Publicat a Las casas de religiosos...
Mn. Esteve Puig Segura, 1894
Oli sobre tela. Col·lecció particular
Imatge facilitada per l'Associació Cultural Baixa Segarra
Postal antiga, col·lecció particular
Lloc relacionat:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BEA CASTAÑO, David (2009). Memòria sobre la intervenció arqueològica efectuada a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà). Tarragona
- CID PRIEGO, Carlos (1954). La iglesia de Santa Maria de Belloc en Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Sugrañes
- ESPAÑOL, Francesca (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ESPAÑOL, Francesca (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d’esglésies. Vol. 16. Anoia, Conca de Barberà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GRAU, Josep M.; PUIG, Roser (2007). Un inventari patrimonial del convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt després de l'exclaustració (1836). Recull, núm. 10
- SEGURA I VALLS, Joan (1879). Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Barcelona: Magriñá
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
L'església de Santa Maria de Bell-lloc és extramurs de l'antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt, al sud