Monasterio de Sant Pol del Maresme

Sant Pau del Maresme / Sant Pol de Mar / S. Paulus de Maritima

(Sant Pol de Mar, Maresme)

Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme
Capilla de Sant Pau

Aunque los orígenes del monasterio de Sant Pol son oscuros, se sabe que su comunidad estaba ya establecida hacia el 950, la primera noticia cierta se encuentra en una donación fechada en el 955. Por otro lado, este lugar ha sido ocupado desde de época romana y conserva restos de construcciones anteriores a la época monástica.

Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme

Un privilegio del rey Lotario, del año 968, menciona que el abad Sunyer encabezaba conjuntamente este monasterio y el de Sant Feliu de Guíxols, en esta época tenía cierta importancia y recibía la protección condal. Durante el siglo XI pasaba por una época de decadencia y en 1048 la condesa Ermessenda lo cedió a San Víctor de Marsella. En 1053 se menciona documentalmente su precaria situación: de ruina y de hambre, quizás esta decadencia fue causada por las incursiones de los piratas. Su situación era tan precaria que en 1068 fue cedido a Saint-Honorat de Lérins con la intención de que continuara la vida comunitaria en calidad de priorato dependiente de aquella abadía. En la práctica, con esta operación se refundó el monasterio, quizás el edificio que se conserva actualmente sea de aquella época.

El siglo XII vio pasar una época de recuperación, mientras que en el siguiente sufrió un nuevo bajón, la vida monástica prácticamente desapareció, hasta el punto de que en 1264 los monjes de Lérins vendieron el monasterio y sus bienes a Guillermo de Montgrí, que lo cedió a los cartujos de Escaladei en 1269, con la condición de mantener allí una comunidad, al año siguiente llegaban los primeros cartujos desde la casa del Priorat. Después de una primera época de concordia, a finales de siglo las relaciones entre el cenobio y los señores de Cabrera empeoraron, lo que hizo que los antiguos propietarios de Lérins reclamaran su posesión.

Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme
Fotografía de Josep Danés, 1929
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme
Fotografía de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya

Por otra parte, en 1344 se cedió a los cartujos de Escaladei y de Sant Pol el castillo de Vallparadís para que fundaran una nueva comunidad de esta orden, cosa que se hizo efectiva al año siguiente, con monjes venidos de Escaladei. Mientras, la vida del cenobio de Sant Pol se desarrollaba de forma exitosa. En 1415 se había fundado la nueva cartuja de Montalegre, que se encontraba en un lugar más idóneo para su actividad que los que podían ofrecer los de Sant Pol y Vallparadís. El mismo año, una bula de Benedicto XIII autorizó el traslado de Sant Pol, que en ese momento pasaba por horas bajas, a ese lugar. El traslado efectivo no tuvo lugar hasta 1433 y al año siguiente se efectuó la venta de Sant Pol al vizconde de Cabrera. Ya sin comunidad monástica, en el siglo XV se fortificó el lugar, pero su situación hizo que se urbanizara su entorno. Cuando se levantó la nueva iglesia parroquial, Sant Pol se convirtió en una capilla.

Sant Pol del Maresme
Planta de Sant Pol del Maresme
Según Puig i Cadafalch
L'arquitectura romànica a Catalunya (1911)
Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme
Ilustración de Maisons de l'ordre des Chartreux
Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme
Fotografía de Josep Danés, 1929
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Sant Pol del Maresme
Sant Pol del Maresme

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • ÀLVAREZ MASALIAS, Robert (2020). Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450), vol. I. Barcelona: Fundació Noguera
  • CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d'esglésies. Vol. 24. Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016). El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic. El Sot de l'Aubó, núm.58
  • MAS I GIBERT, Xavier (2005). El monestir de Sant Pau de Sant Pol de Mar. El Sot de l’Aubó, núm. 11
  • PONS GURI, Josep M. (1931). El monestir de Sant Pol del Maresme. Paraula Cristiana. Vol. XIII
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • RODRÍGUEZ, Jesús (2011). Els monestirs medievals de l'Alt Maresme: Sant Pol i Santa Maria de Roca Rossa. IV Jornades d’Història. Els monestirs medievals. Mataró: Grup d’Història del Casal
  • SOLA, Diego; ed. (2021). La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX. Quaderns de Montalegre, 1. Universitat de Barcelona
  • VELLVEHÍ, Jaume; LLOVET, Eva M. (1992). Sant Pol de Mar. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992

Situación:
Vista aèria

La iglesia del monasterio de Sant Pol se encuentra en Sant Pol de Mar, sobre un promontorio