Convent de Santa Maria de Jesús de Figueres
S Maria de Iesu Figueriarum / Franciscans de Figueres / la Puríssima
(Figueres, Alt Empordà)
Postal antiga, col·lecció particular
Aquest convent franciscà de Figueres ha tingut diverses localitzacions a la ciutat, es va fundar gràcies a una deixa testamentària efectuada per Nicolau Pons Guillem a favor dels observants i la intervenció de la Universitat de la vila. La llicència papal la va atorgar Sixt IV el 1484 i aquell mateix any van començar les obres.
L'església actual i l'Institut
L’església fou consagrada el 1556 i el convent es va haver d’ampliar aviat per poder donar cabuda als frares que havien augmentat en nombre. El 1586 el visitador de l’orde va fer una acurada descripció del convent i de les seves obres, aquella relació demostra la importància que tenia en aquell moment. El 1640, durant la guerra dels Segadors el lloc va servir d'hospital. A mitjan del segle XVIII la comunitat va haver d’abandonar aquell indret a causa de l’enderroc del convent per la construcció d’una carretera, els frares es van traslladar al carrer Nou, on van adaptar unes cases particulars per la seva activitat conventual.
Aquest segon lloc va quedar en estat de ruïna arran del bombardeig i ocupació durant la guerra del Francès (1808-1812). Un cop superat l’episodi, hom va optar per reedificar completament la casa en un lloc proper, el 1817 es va començar a aixecar un edifici de grans dimensions que no tindria continuïtat com a convent a causa de la situació política, amb una exclaustració temporal entre el 1821 i 1823 i l’abandonament definitiu el 1835. Després de destinar el lloc a caserna i presó, el 1839 fou ocupat com a centre d’ensenyament, funció que encara té en l’actualitat. Pel que fa a l’església, va caure en ruïna el 1858 i fou enderrocada el 1926. Al seu lloc, el 1958 s’hi va aixecar la parròquia de la Puríssima.
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
Fotografia de Gaietà Barraquer (1894)
Publicada a Las casas de religiosos...
Publicada a Las casas de religiosos...
Sieur de Beaulieu, 1668
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Altés
- BERNILS I MACH, Josep M. (1991). Les fonts i les aigües de Figueres. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 24
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Lleida: Pagès. Ed.
- EGEA CODINA, Antoni (1990). Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 23.
- EGEA CODINA, Antoni (1999). Figueres als segles XVI i XVII. Quaderns d’Història de Figueres. 2. Ajuntament de Figueres
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARCA, Francisco (1764). Chronica Seráphica de la santa provincia de Cataluña de la Regular Observancia de nuestro padre san Francisco. Barcelona: P. Carmelitas Descalzos
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica, 1959
Del darrer convent es conserva el claustre. En aquest lloc hi ha la moderna església de la Immaculada (1962) i l'Institut Ramon Muntaner. El convent primitiu (19a) estava situat al nord de la ciutat