Cel·la de Sant Pau de la Calçada
Cella Sancti Pauli que dicunt Lirlir / Sancti Pauli de Calciata
(Figueres, Alt Empordà)
Aquest lloc es troba esmentat en un precepte de Carles el Calb de l’any 844 dirigit a l’abat Adulf del monestir de Sant Martí de la Muga (o de les Escaules) on s’especifica la seva condició de “cel·la” i que era una possessió de Sant Martí.
Es torna a trobar l'any 990 en un document del papa Joan XV, que en fa referència indirecta i sense especificar la seva condició. El 1176 era propietat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, segons un document signat per Alfons I on consta amb el nom de Sancti Pauli de Calciata. En el segle XIII figura amb la condició de parròquia, el 1421 l'església va quedar afectada per una riuada i es va refer més endavant, ara és una capella situada en el recinte del Mas de Santpau. Es conserva la capella medieval, amb modificacions.
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1 part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BADIA I HOMS, Joan (1978). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS. Joan (1990). Sant Pau de la Calçada. Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona