Monasterio de Sant Pere de Albanyà

Sancti Petri Albinianum

(Albanyà, Alt Empordà)

Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà

Este monasterio habría sido fundado alrededor del 820 con la intervención del conde Rampó de Barcelona y Girona y su primer abad fue Dòmnul, quien el 844 recibió protección del rey Carlos el Calvo, según un precepto obtenido en aquella fecha del rey de los francos. En ese documento también se mencionan dos celdas vinculadas a Albanyà: Sant Miquel de la Cirera y Sant Romà de Casamor.

Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà

A pesar de su origen y las posesiones que tenía, muy pronto pasó a ser una dependencia de Santa Maria de Arles, según se desprende de un nuevo precepto del mismo rey Carlos, del año 869. Bajo la protección de Arles, se levantó una nueva iglesia monástica, que fue consagrada el 957. En 1011, una bula del papa Sergio IV menciona este lugar como dependencia de Arles. A partir del 1078 tanto la abadía de Arles como esta celda de Albanyà pasaron a depender de la abadía de Moissac (Tarn y Garona). Se trataría de un monasterio o celda de reducidas dimensiones y se ignora cuando perdió su actividad monástica. En 1362 se menciona este lugar en calidad de iglesia parroquial.

Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Carles el Calb
Carlos el Calvo representado en el
Salterio de Carlos el Calvo (siglo IX)
Procedente de la catedral de Metz
Bibliothèque Nationale de France
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Fotografía de Josep Salvany (1920)
Biblioteca de Catalunya
Sant Pere de Albanyà
Sant Pere de Albanyà
Planta esquemática de la iglesia

Bibliografía:
  • ABADAL I DE VINYALS, Ramon (2007). Catalunya carolíngia. Vol. II/1. Barcelona: I. E. Catalans
  • BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà-II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1909). Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales... Vol. III. Olot: J. Bonet

Situación:
Vista aèria

En el valle de la Muga. Del antiguo monasterio de Sant Pere de Albanyà queda la iglesia, ahora la parroquial de la población