Monasterio de Sant Andreu de Barravés

Sancti Andree in Barravés / Arravensi

(Vilaller, Alta Ribagorça)

Sant Andreu de Barravés
Vilaller
El monasterio de Barravés estaba cerca de esta población

Éste es un monasterio mal documentado, la pérdida de su archivo hace que sean pocos los documentos que hacen referencia a él, además su localización ha sido motivo de discusiones y opiniones distintas. La primera noticia que se dispone es la consagración de la iglesia de Sant Andreu, efectuada hacia el 930 por el obispo Ató.

Sant Andreu de Barravés
La Casa de Arro
Una de les posibles localizaciones del monasterio

Se sabe también que el abad Sanila de Sant Andreu de Barravés asistió en 1017 a la elección y consagración del obispo Borrell de Roda, hecha en la Seu d'Urgell. En 1068 este monasterio fue entregado a Roda, junto con otros establecimientos, por el rey Sancho Ramírez (1063-1076). En 1092 el obispo Ramon Dalmau integró el monasterio de Sant Andreu de Barravés a la canónica de Sant Vicenç de Roda, pasando a ser un priorato canonical. Cuando en 1149 la sede episcopal se trasladó a Lleida se generaron tensiones entre Roda y Lleida por sus dominios, los conflictos terminaron en 1309 cuando Sant Andreu pasó a la canónica de Lleida junto con todo el valle de Barravés.

Debido a su situación en una importante vía de comunicación que condicía al Vall d’Aran, la canónica de Sant Andreu fue lugar de estancia temporal de algunos monarcas como Alfonso el Casto (en 1174), Pedro el Católico (1198) ) y Jaume I (1265). Se sabe que más adelante el patrimonio de Sant Andreu de Barravés fue traspasado al seminario de Lleida. El monasterio se ha querido localizar en varios lugares del valle. Lladonosa lo situó en la iglesia de Senet, aguas arriba de Vilaller, cabeza del municipio, Manuel Iglesias en la Casa de Arro, basándose en su toponimia (Vallis Arravensis, de lo que derivaría Barravés) en este caso, estaría en el término de Montanui (Huesca). Jordi Boix lo sitúa definitivamente cerca de Vilaller, al norte de este núcleo urbano.

Sant Andreu de Barravés
Sancho Ramírez, que donó el monasterio a la canónica de Roda de Isábena
Ilustración publicada en Retratos de los Reyes de España... (1788)

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 1a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Sant Andreu de Barravés. Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • IGLESIAS COSTA, Manuel (2002). El valle del Barrabés, en Ribagorza. A Argensola. Núm. 112. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses
  • LLADONOSA PUJOL, Josep (1967). Sant Andreu de Barravés i la vila de Senet. I Col·loqui d'història del monaquisme català. Santes Creus, 1966. Vol. I. Santes Creus: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus

Situación:

Existen diversas opiniones sobre su emplazamiento, probablemente a causa de su situación sufrió los efectos de la riadas hasta desaparecer:
- Vilaler
- Senet
- Casa de Arro