Monestir de Sant Andreu de Barravés
Sancti Andree in Barravés / Arravensi
(Vilaller, Alta Ribagorça)
El monestir de Barravés era prop d'aquesta població
Aquest és un monestir mal documentat, la pèrdua del seu arxiu fa que siguin pocs els documents que en fan referència, a més la seva localització ha estat motiu de discussions i opinions diferents. La primera notícia que hom disposa és la consagració de l’església de Sant Andreu, efectuada cap al 930 pel bisbe Ató.
Una de les possibles localitzacions del monestir
Hom coneix també que l'abat Sanila de Sant Andreu de Barravés va assistir l'any 1017 a l'elecció i consagració del bisbe Borrell de Roda, feta a la Seu d'Urgell. L'any 1068 aquest monestir fou lliurat a la seu de Roda, juntament amb altres establiments, pel rei Sanç Ramires (1063-1076). El 1092 el bisbe Ramon Dalmau va integrar el monestir de Sant Andreu de Barravés a la canònica de Sant Vicenç de Roda, passant a ser un priorat canonical. Quan el 1149 la seu episcopal es va traslladar a Lleida es van generar tensions entre Roda i Lleida pels seus dominis, els conflictes van acabar l'any 1309 quan Sant Andreu va passar a la canònica de Lleida juntament amb tota la vall de Barravés.
A causa de la seva situació en una important via de comunicació que duia a la Vall d'Aran, la canònica de Sant Andreu fou lloc d'estada temporal d'alguns monarques com Alfons el Cast (el 1174), Pere el Catòlic (1198) i Jaume I (1265). Hom sap que més endavant el patrimoni de Sant Andreu de Barravés fou traspassat al seminari de Lleida. El monestir s'ha volgut localitzar en diversos indrets de la vall. Lladonosa el va situar a l'església de Senet, aigua amunt de Vilaller, cap del municipi, Manuel Iglesias a la Casa d'Arro, basant-se en la seva toponímia (Vallis Arravensis, del que derivaria Barravés) en aquest cas, estaria dins el terme de Montanui (Osca). Jordi Boix el situa definitivament prop de Vilaller, al nord d'aquest nucli urbà.
Il·lustració publicada a Retratos de los Reyes de España... (1788)
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 1a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Sant Andreu de Barravés. Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- IGLESIAS COSTA, Manuel (2002). El valle del Barrabés, en Ribagorza. A Argensola. Núm. 112. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses
- LLADONOSA PUJOL, Josep (1967). Sant Andreu de Barravés i la vila de Senet. I Col·loqui d'història del monaquisme català. Santes Creus, 1966. Vol. I. Santes Creus: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
Hi ha diverses opinions sobre el seu emplaçament, probablement per la seva situació va patir els efectes de les riuades fins arribar a desaparèixer:
- Vilaler
- Senet
- Casa d'Arro