El 947 l'església de Sant Joan de Viu fou cedida a Lavaix amb la finalitat que els benedictins d'aquell monestir, que estava situat molt a prop, hi fundessin un priorat. Sembla que no va assolir mai importància i degué patir la crisi que també passava l'abadia de Lavaix. Al segle XII ja era una església, que va continuar depenent de Lavaix fins a la desamortització. Hom desconeix la seva situació, hi ha dues opinions sobre aquest punt, la primera situa el priorat al mateix penyal on hi ha el castell i sota del qual s'estén el poble de Viu de Llevata; la segona el situa més al nord, a l'altre costat del riu Viu.
- ABADAL I VINYALS, Ramon (1955). Catalunya carolíngia. Vol. III Dels comtats de Pallars i Ribagorga, 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Santa Maria de Viu de Llevata. Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996
- COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
El poble de Viu de Llevata és proper a la carretera que uneix el Pont de Suert amb la Pobla de Segur, passant pel coll de Perves