Es tractaria d’un priorat depenent de Sant Pere de Casserres situat a Santa Margarida i els Monjos tot i que el nucli habitat de la Bleda pertany al terme de Sant Martí Sarroca.
Fotografia de Família Cuyàs (s/d)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L’església s’esmenta per primer cop el 1032, pertanyia a Casserres des del 1247 i el 1277 en una visita efectuada pel monestir de Cluny, d’on depenia Casserres, hom fa constar que la casa havia estat ocupada per monjos, però en aquell moment l’església ja estava servida per un clergue. El 1315 s’esmenta com a parròquia depenent de Casserres i que administrava els béns que aquell monestir tenia a la Bleda.
Bibliografia:
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLOP, Irene; ed. (2009). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Barcelona: Fund. Noguera
- LLORACH, Salvador (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1910). El monasterio de San Pedro de Casserras. Girona: Dalmau Carles
- PLADEVALL FONT, Antoni (2004 ). Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya. Fund. Caixa Manlleu