En aquest indret apartat del nucli urbà de la vila de Sales, hi havia una primitiva església aixecada en el segle VIII o IX, que fou reconstruïda més endavant. Aquell edifici figura esmentat per primer cop el 896 en una donació efectuada per don Gonzalo, fill d’Alfons III i la reina Jimena. Es conserva una inscripció que esmenta que l’any 951, un tal Adefonsus († 969) va restaurar aquella església, s’ha especulat amb la hipòtesi que aquest personatge era de la família reial.
El 1006, la reina Velasquita († després de 1028, primera esposa de Beremund II de Lleó) va donar San Martín de Salas a l’església de San Salvador de Oviedo, l’edifici pertanyia al patrimoni propi de la donant i tenia la condició de monestir. Més endavant, el 1020, encara hi ha constància d’una nova donació del monestir de San Martín efectuada per l’abat Alfonso a uns particulars, sense fer esment de l’església de San Salvador. Fou l’antiga església parroquial de Salas fins que el 1886, aquesta es va traslladar a Santa María la Mayor.
L’església actual és el resultat de les múltiples modificacions portades a terme en el decurs del temps en l’edifici medieval, sobretot en el segle XV, quan es va reconstruir. En aquell moment es van encastar en els seus murs inscripcions, relleus i altres elements decoratius d’època preromànica procedents de la mateixa església, formant una notable col·lecció d’epigrafia d’aquella època. Aquells elements es van conservar en aquest lloc fins a l’any 1980, data en què foren arrancats de manera gens ortodoxa, afortunadament, es van poder salvar i ara es conserven al Museo Prerrománico de San Martín, a la mateixa vila de Salas.
- ARIAS PÁRAMO, Lorenzo (2020). Guía del Museo Prerrománico de San Martín de Salas. Salas: Aula Valdés Salas
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2007). Enciclopedia del Prerrománico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- MIGUEL VIGIL, Ciriaco (1887). Asturias monumental, epigráfica y diplomática, datos para la historia de la provincia. Oviedo: I. Hospicio Provincial