Monestir de Santa María de Villamayor
Monasterio de Santa María de Villamayor / Villa Maiore
(Piloña, Astúries)
Possiblement, l’origen d’aquest monestir sigui el d’una fundació de caràcter privat, promoguda pels membres d’algun llinatge nobiliari, potser els Álvarez. Tampoc es coneix la data exacta del seu establiment, però probablement va ser al segle XII, atenent a les característiques de les restes arquitectòniques que es conserven. Certament, no hi ha cap evidència documental sobre aquesta casa fins al 1231, moment en què ja comptava amb una comunitat femenina consolidada.
Es tractava d’un monestir modest, però que hauria tingut una certa influència en el territori immediat. A finals del segle XIV, el bisbe d’Oviedo va reorganitzar les cases monàstiques, i la comunitat de Villamayor, que probablement tenia problemes d’observança, va ser unida a la de San Bartolomé de la Nava, traslladant-se a aquest darrer lloc. El monestir de Villamayor va ser lliurat als cistercencs de Santa María de Valdediós. Malgrat tot, el 1402 les monges van poder tornar al lloc originari i, a més, cap a mitjans d’aquest segle, li fou annexat el monestir de Soto de Dueñas, també femení, que es trobava en decadència.
L’aportació de nous béns va donar un cert impuls a la casa. Mentrestant, des de la Congregació de Valladolid es van fer esforços per unir aquest monestir amb el de San Pelayo de Oviedo, cosa que es va materialitzar l’any 1530. Aquest fet va generar l’oposició de la comunitat de Villamayor, que va recórrer aquella decisió sense èxit. El monestir de Villamayor va quedar com a priorat de San Pelayo, que n’administrava les rendes i el patrimoni. El monestir comptava amb dues esglésies: la de Santa María, de caràcter conventual, i la de San Pedro, de caràcter parroquial. Aquesta última es va perdre amb la construcció d’una nova església, mentre que Santa María va començar a entrar en ruïnes. Actualment, només es conserva una part d’aquesta església, integrada per l’absis i la portada romànics.
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España (1855)
Il·lustració de Monumentos arquitectónicos de España (1877)
Il·lustració de Monumentos arquitectónicos de España (1877)
- AMADOR DE LOS RÍOS, José (1877). Monumentos arquitectónicos de España. Madrid: T. Fontanet
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro; ed. (2020). Asturias monástica. Catálogo de monasterios y revisión histórica arqueológica (siglos XI-XIX). Vol. 1. Anejos de Nailos n.º 7. Ovedo: KRK Ed.
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (1996). Pergaminos referentes al monasterio de Santa María de Villamayor. Boletin del Real Instituto de Estudios Asturianos, núm. 148
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
- QUADRADO, José María (1855). Recuerdos y bellezas de España. Asturias y León. Madrid: Repullés
Villamayor pertany al municipi de Piloña i està situat a l’est d’Oviedo