|
|
|
|
Tradicionalment s’admet que aquest monestir fou fundat
per Alfons II d’Astúries (791-842) i la seva germana
Jimena, que també s’ha considerat la seva primera
abadessa. D’altra banda sabem que aquest monestir era
conegut inicialment sota l’advocació de sant Joan
Baptista. A causa d’un atac d’Almansor (987-988) que va
afectar les terres de Lleó, es traslladaren les
relíquies de sant Pelagi des d’aquella ciutat al
monestir de San Juan Bautista de Oviedo on foren
custodiades. L’any 996 hom troba documentada a Teresa
Ansúrez, esposa de Sanç I el Gras, al cap de la
comunitat d’Oviedo el que fa pensar que aquesta
comunitat sigui la del mateix nom (que després tindria
continuïtat a San Isidoro de Lleó) que es va traslladar
a Oviedo a causa de l’atac sarraí. Des de llavors el
monestir d’Oviedo fou conegut amb l’advocació de San
Juan Bautista y San Pelayo. |
|
|
L’any 1053
es va donar un impuls considerable a aquesta casa amb la
visita de Ferran I de Lleó que per a l’ocasió va dotar
esplèndidament aquest cenobi i hom va emprendre la
renovació de les dependències monàstiques. Durant el
segle XII les monges adoptaren oficialment la Regla de
Sant Benet (1152) alhora que es perdia l’advocació de
San Juan Bautista, quedant només la de San Pelayo.
Gràcies a la protecció reial, la casa aconseguí riquesa
i poder i les monges que formaven part de la comunitat,
a causa de la seva extracció social alta, també hi van
contribuir. Les donacions, sobretot des de la cort, es
van anar succeint i el monestir va formar un important
domini senyorial. |
San Pelayo de Oviedo |
|
|
Aquella
situació de prosperitat va jugar en detriment de
l’esperit benedictí el que va encetar les reticències de
la mitra d’Oviedo que el 1379 va prendre mesures per
corregir aquella situació. A començament del segle XVI
el monestir va entrar a formar per de la Congregació de
San Benito de Valladolid. La situació econòmica
favorable d’aquesta casa va permetre emprendre la
reconstrucció del monestir i església a finals del segle
XVI i següents. Ja al segle XIX, van patir els efectes
de la guerra del Francès, la desamortització va privar
la comunitat de bona part dels seus béns, el 1934 i la
guerra civil van trasbalsar profundament l’establiment,
fins que la comunitat hi va poder retornar el 1939. |
San Pelayo de Oviedo |
|
San Pelayo de Oviedo
Fotografia del Catálogo Monumental de España (1918-19?) |
|
|
