Monestir de San Salvador de Cornellana
Monasterio de Cornellana / Cornelliana / Corniana
(Salas, Astúries)
El monestir de San Salvador de Cornellana fou fundat l’any 1024 per Cristina Bermúdez (c. 985-d. 1037), filla de Beremund II de Lleó i de Velasquita Ramírez. En aquell acte, la fundadora va aportar una església edificada anteriorment per ella mateixa, a més d’una important dotació de béns i mobiliari litúrgic. En la primera època, era un monestir de tipus familiar que estava en mans de diversos membres de la mateixa dinastia fundadora.
Aquesta situació es va mantenir fins que, a partir del 1120, el comte Suero Bermúdez (c. 1070-1138), besnet de Cristina, va anar adquirint tots els drets i propietats d’altres membres de la família amb la finalitat de donar-los al monestir de Cluny. El 1122, el comte i la seva esposa Enderquina, que no tenien descendència, van fer la donació a l’abadia borgonyona, afegint-hi altres propietats que també posseïen. La donació va generar un conflicte amb el bisbat d’Oviedo, que reclamava els seus drets, però, finalment, li fou reconeguda la possessió a Cluny.
El patrimoni del monestir va anar creixent amb el pas del temps gràcies a l’autonomia que mantenia respecte al poder episcopal i a la mateixa Cluny, que, a finals del segle XIII, va deixar de tenir presència a Cornellana. L’època de prosperitat es va allargar fins al segle XIV, quan es va haver de posar sota la protecció de patrons laics, amb la consegüent pèrdua econòmica i també amb l’entrada del règim comendatari. Aquest període de crisi es va allargar fins al 1536, quan va entrar a formar part de la Congregació de San Benito de Valladolid.
Durant el segle XVII, ja amb l’estabilitat que comportava aquella nova situació, es van impulsar importants obres de construcció. Tot i això, el monestir encara conserva alguns elements romànics de la primera època, com ara la torre campanar i la capçalera. Durant el segle XIX, va patir els efectes de la Guerra del Francès, amb l’ocupació militar com a caserna i el seu incendi final. Es va poder recuperar, però el 1835, amb la desamortització, va perdre definitivament la comunitat que l’ocupava. Després, l’església es va recuperar amb funcions de parròquia, però les dependències monàstiques van quedar força malmeses a causa de l’abandó, malgrat la seva protecció com a monument històric. Darrerament, s’ha treballat en la seva conservació i recuperació.
Fotografia de Simon Burchell, a Wikimedia
- ADÁN ÁLVAREZ, Gema Elvira (2007). Estudios arqueológicos en el monasterio de San Salvador de Cornellana (1998 a 2001). Excavaciones arqueológicas en Asturias 1999-2002. Consejería de Cultura
- AZPIAZU RODRÍGUEZ, David (2018). El coto del monasterio de Cornellana. Boletín de Humanidades y Ciencias Sociales del Real Instituto de Estudios Asturianos, vol. 72
- CALLEJA-PUERTA, Miguel (2024). El monasterio de San Salvador de Cornellana en la Edad Media (1024-1536). Gijón: Ed. Trea
- FERNÁNDEZ DE CÓRDOBA, José Antonio (2003). El monasterio de Cornellana (Salas, Asturias) y los problemas de la Arqueología de la Arquitectura en Asturias. Arqueologia de la Arquitectura, 2003
- FERNÁNDEZ DE VIANA, José Ignacio (1981). Pergaminos del monasterio de Cornellana (Asturias) en el Archivo de San Payo de Antealtares (Santiago). Asturiensia medievalia, núm. 4
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
- RISCO, Fray Manuel (1793). España Sagrada, Oviedo, vol. 38. Madrid: B. Román
- YEPES, Fray Antonio de (1960). Crónica General de la orden de San Benito. Madrid: Atlas
- ZARAGOZA, Ernesto (2004). Abadologio del monasterio de San Salvador de Cornellana (siglos XII-XIX). Boletín del RealInstituto de Estudios Asturianos, núm. 163
Cornellana es troba a la conca del riu Narcea, dins el terme municipal de Salas, a ponent d’Oviedo