L’existència d’aquest antic monestir està documentada gràcies a una carta de Gregori el Gran dirigida al defensor Joan i datada l’any 603, en el document el papa esmenta que la comunitat d’aquell monestir situat a l’illa de "Capria, prop de Maiorica" portava una vida dissoluta i lliurada a diversos crims.
El port de Cabrera. Al fons, el Pla de ses Figueres
Aquesta menció havia estimulat la seva localització, però a causa de l'afectació militar de l'illa de Cabrera, no es va poder investigar a fons fins a la seva declaració com a parc nacional, l'any 1991. Els treballs arqueològics començats el 1999 i encara en curs, han permès identificar algunes restes d'aquell monestir situat al fons del port natural de l'illa, al Pla de ses Figueres on s'ha treballat i estudiat diversos indrets que han aportat el descobriment d'una necròpolis i altres construccions relacionades amb el monestir i que caldria datar entre els segles V i VII. A la necròpolis s'hi ha trobat l'anomenat "taller de porpra".
No s'ha trobat, de moment, l'església que havia de tenir el monestir. En una zona més allunyada, a tocar del mar, hi ha el jaciment conegut com la "factoria de salaons" de la mateixa època. En altres indrets de l'illa s'han localitzat alguns ermitatges que segurament caldria relacionar amb el cenobi del Pla de ses Figueres. Aquest lloc és un bon exemple d'un assentament que s'agrupa en el conjunt de cases monàstiques establertes en època del monacat primitiu en petites illes. Antics monestirs com els de Sant Honorat de Lerins (Alps Marítims), San Martino de l'illa Gallinara, Sant'Eugenio de Bergeggi (aquestes a la Ligúria), entre altres. Tot i l'aïllament necessari i propi d'aquells centres cenobítics, la relativa proximitat amb les zones habitades de terra ferma ajudava el seu manteniment.
Necròpolis
Necròpolis
Necròpolis
Necròpolis
La factoria de salaons
- ÀLVAREZ, Aureli i altres (2011). Primers resultats dels estudis dels elements marmoris del jaciment de l'Antiguitat Tardana del Pla de Ses Figueres de l'illa de Cabrera. Bolletí de la Societat Arqueológica Lul·liana. Palma
- GREGORI EL GRAN (1849). Opera Omnia. Vol. 3. París
- MORENO, Jorge; AMENGUAL, Pep (2006). Home i natura. Cabrera. Dypsa
- MORENO, Jorge; coord. (2004). El Parque Nacional Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera. Madrid: Parques Nacionales
- PUCHE, Josep Maria (2013). La documentació gràfica al projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l'illa de Cabrera. V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Palma: Documenta Balear
- RIERA RULLAN, Mateu (2005). Excavacions arqueològiques a l'illa de Cabrera (Illes Balears) recerques sobre la comunitat monàstica de l'antiguitat tardana. Butlletí Arqueològic. Núm. 27
- RIERA RULLAN, Mateu (2016). Arqueologia d’una instal·lació monacal primerenca a l’arxipèlag de Cabrera (Illes Balears) (segles V-VIII dC). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
- RIERA RULLAN, Mateu (2017). El monacat insular de la Mediterrània occidental. El monestir de Cabrera. Barcelona: A. Universitari Sant Pacià
- RIERA RULLAN, Mateu i altres (2014). El monestir de Cabrera, segles V-VIII dC. Ajuntament de Palma
- RIERA, M. Magdalena ; RIERA, Mateu (2004). Campanya d'excavacions arqueològiques de 2003 en la "factoria de salaons" del Pla de Ses Figueres (Cabrera, Balears). Les troballes d'època antiga. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, vol. 60
Les restes del monestir són a l'illa de Cabrera