Els antecedents del convent de caputxins de Palma són de l'any 1623, quan ja va haver-hi un intent d'arribada dels frares, però a causa de l'oposició dels franciscans, entre altres, no fou fins al 1626 que van poder venir els primers religiosos d'aquest orde procedents de la casa de Saragossa. El permís no el van obtenir fins al 1677.
Entre el 1680 i 1683 començava la construcció d'aquell primer convent situat fora muralla, a prop de la porta de Jesús, entre el carrer del mateix nom i el camí de la Real. Amb el pretext de millorar la defensa de la ciutat es va ordenar el seu enderroc, cosa que es va fer realitat el 1771. Els frares es van aixoplugar en diversos indrets provisionals mentre es gestionava el seu establiment dins dels murs. El 1778 van començar les obres del nou convent, l'església del qual es va beneir el 1791. La casa fou suprimida el 1836 arran de l'exclaustració i es va poder salvar l'església de l'enderroc ordenat el 1861. La presència caputxina a Ciutat es va restaurar el 1906, quan els fou retornada l'església.
- CANTARELLAS CAMPS, Catalina (1982). Los conventos de capuchinos de Palma: desde la estructura barroca a la clasicista. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Núm. 39
- PERELLÓ FERRER, Antònia Mª (1985). Esglésies dels segles XVII i XVIII a Ciutat de Mallorca. Palma: Moll
- TOUS, Juan (2002). Palma a través de la Cartografía (1596-1902). Ajuntament de Palma