Aquest convent es va fundar poc després de la conquesta de l'illa, el 1232 ja s'esmenta l'existència de mercedaris a Ciutat de Mallorca amb motiu d'una donació a favor seu, per tant, seria una de les primeres fundacions d'aquest orde.
Abans de disposar de l'emplaçament definitiu, els mercedaris havien tingut dos assentaments anteriors, el primer, suposadament, al carrer Miramar, prop de la Seu i el segon a la plaça de la Cort en un espai relacionat amb una propietat anterior de l'orde de Sant Jordi d'Alfama. D'altra banda, hi ha constància que el 1235 van rebre unes cases per tal d'edificar el convent, uns habitatges que antigament havien sigut propietat de sarraïns. El 1295 ja s'havien traslladat a l'indret definitiu, dins de la parròquia de Sant Miquel, on ja hi havia una església dedicada a Sant Salvador, que els nous ocupants reconstruïren més endavant.
En el Capítol General de l'orde, celebrat l'any 1327 al convent d’Agramunt (Urgell), es van reorganitzar les províncies i aquesta casa va quedar integrada a la Província de Provença fins que el 1574 va passar a la Província d'Aragó i poc després (1603) a la de València. A cavall dels segles XVI i XVII es treballava en el claustre conventual, el 1621 es posava la primera pedra d'una nova església, que no es va consagrar fins al 1661. La casa va mantenir-se fins a l'exclaustració, el 1836 el convent de Palma tenia una comunitat de 38 mercedaris. Un cop desallotjat, el convent fou destinat a habitatges de lloguer, però el 1834 fou subhastat i va anar a mans privades, més endavant va servir de presó. Pel que fa a l'església, aquesta va recuperar el culte el 1838.
- ARNAU, Joseph (1962). Crónica del Convento de la Merced. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Vol. 31. Palma
- NIETO CERDÀ, Maria Magdalena (2004). El convent de la Mercè. Abadies, cartoixes convents i monestirs. Aspectes demogràfics, socioeconòmics i culturals de les comunitats religioses (segles XIII al XIX). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics
- PEREDO MEZA, Saúl i altres (1997). La orden de Santa María de la Merced (1218-1992). Roma: Instituto Histórico de la Orden de la Merced
- PERELLÓ FERRER, Antònia Mª (1985). Esglésies dels segles XVII i XVIII a Ciutat de Mallorca. Palma: Moll
- REUS PLANELLS, Guillem A. (2017). L'arquitectura religiosa en els antics territoris de la Corona de Mallorca, segles XIII-XIV. Un estudi de paisatge monumental. Tesi doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona
- VÁZQUEZ NÚÑEZ, Fray Guillermo (1931). Manual de historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced. Toledo: Ed. Católica Toledana
El convent de la Mercè és al centre històric de la ciutat de Palma, a la placeta del mateix nom