Façana de l'església
La fundació del convent de clarisses es va portar a terme gràcies a la voluntat de María de Padilla (c1337-1361), amant de Pere I el Cruel. Segurament, aquesta dona de família noble era natural d’Astudillo i per aquest motiu es va decantar per fer la fundació en aquesta població. L’any 1353 va fer les gestions pertinents davant les autoritats civils i religioses i l’any següent va arribar la llicència del papa Innocenci VI i van començar les obres; la fundació es va formalitzar l’any 1356.
A més d’això, la fundadora va dotar econòmicament l’establiment, amb béns i rendes, a més el rei Pere li va concedir privilegis. A la mort de la fundadora, fou enterrada en el monestir, tot i que, el 1362 es va legalitzar la relació i es va reconèixer formalment el matrimoni, llavors les seves restes es van traslladar a la catedral de Sevilla. Tractant-se d’una fundació reial (tenia el títol de “Real Monasterio”), va estar ocupat per monges procedents de la noblesa i famílies castellanes notables, especialment la de la mateixa fundadora.
Va tenir una vida pròspera durant segles, tot i que amb episodis adversos, com ara una ocupació militar a mitjans del segle XVI. Al segle XVII, la comunitat va limitar el nombre de monges per poder garantir el seu manteniment. La desamortització de 1835 va acabar amb les rendes que percebia la comunitat pel seu sosteniment. Les monges no es van veure obligades a abandonar-lo; és més, entre el 1868 i 1870 van acollir la comunitat de clarisses de Carrión de los Condes, i entre 1870 i 1872 la d’Aguilar de Campoo. El monestir ha sigut restaurat, conserva l’església gòtica i el palau amb elements mudèjars.
Presbiteri
Volta de l'església
Teginat de l'església
Tabernacle al cor monàstic
Palau (s. XIV)
Palau
Palau
El palau abans de la restauració
Archivo Moreno
Palau, interior
Façana interior
Cadirat del cor (s. XIV)
Museo Arqueológico Nacional, Madrid
Cadirat del cor (s. XIV)
Museo Arqueológico Nacional, Madrid
Cadirat del cor (s. XIV)
Museo Arqueológico Nacional, Madrid
Crist romànic, possiblement procedent del monestir
(segona meitat del segle XII)
The Cloisters, Nova York
- FERNÁNDEZ-RUIZ, César (1965). Ensayo histórico-biográfico sobre D. Pedro I de Castilla y Dª María de Padilla. El Real Monasterio y el Palacio de Astudillo. Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Menesesnúm. 24
- FRANCO MATA, M. Ángela (2010). La sillería de Santa Clara de Astudillo. Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 81
- FRANCO MATA, M. Ángela (2024). Palacio de Pedro I, actual convento de Santa Clara. Discover Islamic Art. Museum With No Frontiers
- GUMIEL CAMPOS, Pablo (2020). El Palacio de Astudillo al servicio de la reina María de Padilla. De Medio Aevo 15 (1)
- OREJÓN, Anacleto (1917). Historia del convento de Santa Clara de Astudillo. Palencia: Casa de Expósitos
- OREJÓN, Anacleto (1983). Historia de Astudillo y del convento de Sta. Clara. Palència: Diputación Provincial
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España
A ponent del centre urbà de la població d'Astudillo